Pol López s'ha endut el guardó a millor actor als Premis Gaudí 2023. Una sorpresa, relativa, ja que es tracta del seu primer rol protagonista. El jurat li ha reconegut el seu paper a Suro. Dona la casualitat que la pel·lícula dirigida per Mikel Gurrea també sumava una nominació a la millor actriu per la feina de Vicky Luengo. En un any extraordinari pel que fa a la producció cinematogràfica catalana, i per conseqüència de grans interpretacions, els altres actors que aspiraven al mateix reconeixement eren Benoît Magimel per Pacifiction, Nahuel Pérez Biscayart per Un año, una noche i Oriol Pla per Girasoles silvestres.
🟠 Les millors fotos de la catifa vermella dels Premis Gaudí 2023
🟠 On veure les pel·lícules protagonistes dels Premis Gaudí 2023?
🟠 Guanyadors dels Premis Gaudí 2023: llista completa de pel·lícules i artistes
Pol López guanya el Premi Gaudí a millor actor 2023
“Ja coneixem tant la pel·lícula i tenim tanta confiança que només tenim ganes de compartir-la, que la gent en gaudeixi i d’això que hem detectat en algunes projeccions: que la gent en parla, perquè a Suro hi ha molta substància, té molta xixa”, ens explicava Pol López a inicis del passat mes de desembre en una entrevista a Revers compartida amb la seva companya de repartiment Vicky Luengo. El Pol estava feliç amb el seu primer paper protagonista en cinema després de convertir-se en una figura ben rellevant del panorama teatral del país, gràcies a èxits tan inqüestionables com Hamlet o El curiós incident del gos a mitjanit.. Amb tot ja l'havíem gaudit en la petita i gran pantalla en produccions com El sustituto, Boi, Historias lamentables, El día de mañana o Nit i dia.
Pol López i Vicky Luengo són els protagonistes de Suro de Mikel Gurrea
Pol López i Vicky Luengo, plenitud absoluta a la pel·lícula 'Suro'
L’Helena i l’Iván han decidit abandonar la vida urbanita i aprofitar l’herència d’una tieta per traslladar-se a una masia a l’Empordà i fer-se càrrec de 500 hectàrees de bosc d’alzines sureres. Estan esperant el seu primer fill i projecten un futur millor, sostingut en la idea de reconnectar amb els orígens i amb la terra, i d’apostar per aquella fantasia rural tan romàntica, i tan poc lligada a les certeses, que passa pel cap cada dos per tres als urbanites que busquen el seu Edèn lluny de la pol·lució, els semàfors, les aglomeracions i els sorolls de la gran ciutat. No tot surt com ho tenien previst. És probable que Suro es converteixi en un punt subratllat i en negreta als currículums de la parella d’intèrprets. Una d’aquestes feines que passa a ser punt d’inflexió. “Personalment sí que ho és”, afirmava Pol López: “No tant pel que pugui passar professionalment com per les condicions de rodatge. Treballar tan a gust, amb qui vols, en una història que t’interessa, en aquest sentit hi ha una sensació de plenitud absoluta. Què bé haver fet una pel·lícula com aquesta! Més enllà, un no sap res, ni ho ha de saber, ni tampoc ho vol saber, no és res en el que t’hagis de centrar. Però sí que és cert que ha estat una d’aquelles feines que et fan sentir realitzat”.