Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d'El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.
Avui arriba el torn de Susanna Rafart (Ripoll, 1962), escriptora i traductora, guanyadora del Premi Carles 2001.
EL COR DEL TEMPS
Vespres i rades en el cor del temps,
mentre morim endins, i endins vivim
del bes que espera sempre a la bocana.
Tu i jo mirem, crisàlides daurades,
mudes bandades que dobleguen l’aire,
aferrats al seu vol, tot l’or del sud.
Potser no hem sabut mai que un cos i un altre
són la frontera i terme d’un exili,
la paret seca, el broll en l’herba humida,
la flor de l’ametller de l’arbre que s’esqueixa.