Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d'El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.

Avui és el torn de Ramon Cardona (Solsona, 1965), Premi Miquel de Palol 2019.

 

NOSOFÒBIA

 

Topografia remota, desconeguda, en algun lloc sota fals costellam de fusta, de babord a estribord. Dos racons, de melsa i freixura. Som tan lluny de la pell! Sentim només el xiulet de l’aire, que gairebé es mastega, flairat de pega, buidant de nou la bota arrugada i resclosida. S’alçaprema per sobre vísceres, per escales metàl·liques i despintades, menant com una aorta cap a claraboies de llum, escopit al mig de la galta per xerricar un filet que torna a la boca. Quin vi més calent i reputa!

 

Hem anat a rascar rosegons de quitrà, sota cartílags i carlingues, d’humors que no corren. Fel igual que brea, bossades d’erugues que és millor no trencar. I tot i així, en sentim un gust amarg, pudent de bodega i de budell, marejats per carenes alçades dalt de cavallets i dics secs. Gafes i foc per bombar igualment el temps que no ens podem empassar, dolor de sota coberta, de flassades impol·lutes, que no baten dalt dels arbres, a mercè de glopades de bon oratge, frescals, instants abans de sentir altre cop, una esgarrifança.

 

Nit de confinament trenta-dosena. Avui remiraré El malalt imaginari de Molière.