Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d'El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.

Avui ens arriba un poema de Jordi Llavina (Gelida, 1968), Premi Lletra d'Or 2018 per Ermita.

 

L’ASSAIG DEL PARADÍS

“Hoy las calles recuerdan / que fueron campo un día”

Jorge Luis Borges

 

Aquell temps els dofins, xalestos, van tornar

a les aigües del port de Barcelona

i es passejaven, confiats, els porcs senglars,

amunt i avall, per la Diagonal.

M’han dit també que un home de Tortosa,

en sortir un dia a comprar el pa de bon matí,

just davant el Palau Episcopal,

es va veure sorprès per una guilla

que anava devorant, afamada, un colom.

I a Vilafranca —paraula d’honor—

jo mateix vaig poder comprovar no fa gaire

com dues daines s’acostaven, batxilleres,

al monument a Milà i Fontanals.

 

Així és que, durant aquell temps,

vam assistir a l’assaig del paradís.

De tots, sens dubte, els que hi van prendre més delit

foren els ciutadans a qui el dolor

no havia encara inquietat el cor.

Però el dolor —que, en lloc de mascareta,

duia, sense cobrir, el bec de la Mort—

s’anava acarnissant amb tot de cors

igual que la rabosa tortosina amb el colom.