Avui abordarem una qüestió bàsica de qualsevol llengua: la del plural dels mots. En català, la norma general és clara, i aparentment no genera dubtes: per marcar el plural, afegim una s al final de la paraula. Per tant:
- cavall → cavalls; font → fonts; negre → negres; simpàtic → simpàtics...
Ara bé, la major part de les vegades això no es pot fer així com així, i aquesta s aparentment tan senzilla ens implica fer alguns canvis ortogràfics. Així:
- casa → cases; vaca → vaques; biga → bigues; aigua → aigües; plaça → places...
- català → catalans; amè → amens; cosí → cosins; rodó → rodons...
- baix → baixos; anglès → anglesos; matalàs → matalassos; vernís → vernissos...
Després, també hi ha paraules que són molt generoses i ens permeten triar entre dues formes correctes de plural:
- disc → discs/discos; test → tests/testos; text → texts/textos; boig → boigs/bojos; lleig → lleigs/lletjos
I a l'altre extrem trobem paraules que, en canvi, no es mouen ni un pèl a l'hora de marcar el plural: són invariables. L'exemple clàssic és el de llapis: un llapis, dos llapis, tres llapis... —i no llàpissos, que no existeix en català!—, però n'hi ha més de les que ens pensem:
- àlies, globus, cactus, cutis, dilluns, socors, mecenes, virus...
I fins aquí el breu repàs de la formació estàndard del plural en català. Però, ai, avui en el test no ens fixarem tant en els casos típics de plurals com en altres de més... singulars. Pot semblar un contrasentit, però ja veuràs que sí que tenen la seva singularitat.
Posa't a prova!