No tenen l'eufòria desmesurada dels vespres de divendres ni aquella tristor existencialista de les tardes de diumenge. Els dissabtes tot està per fer i tot és possible. El millor dia de la setmana ens ha regalat algunes de les millors cançons del nostre imaginari musical. Us les recopilem totes amb una playlist del Revers que no podreu deixar d'escoltar.
1. Els Pets. 'Dissabte'. Respira (Discmedi, 2001)
Avui que som dissabte, costumisme agredolç en el disc més americà dels padrins del rock català.
2. URPA. 'Dissabte'. Eina sagrada (Autoeditat, 2020)
URPA van publicar un disc brutal, aquest, i es van separar. Una petita / gran perla amagada en el nostre oceà sonor.
3. La Iaia. 'Dissabtes bons'. Tornar a ser U (Right Here Right Now , 2017)
Projecte essencial del nou pop català, amb aquest disc La Iaia ampliava el seu registre pilofònic jugant amb els sons sintetittzats.
4. Eduard Gener. 'Ve sol dissabte'. Enyoro el teu amor tan dolç. (Jezz, 2021)
El nostre soulman de capçalera. Ve de Solsona, com Roger Mas, però té el cor i l'ànima a Nova Orleans.
5. Orchestra Fireluche & Pau Riba. 'Un matí de dissabte'. Ataràxia (U98, 2019)
Conjunció astral del ments brillants. Alineació còsmica de figures úniques, personals i intransferibles.
6. Marc Amat. 'O potser dissabte'. Fantàstic. (Picap, 2020)
Pop, pop, pop... i més pop. O la irrenunciable cerca de la melodia plusquamperfecta.
7. Fetus. 'El dissabte a la nit'. Sota, cavall i rei. (Bankrobber, 2021)
Una de les millors bandes de punk del país verisonant una ànima anàrquica de la cançó d'autor: Jaume Arnella. Així res pot sortir malament.
Fetus, punk de taverna per a dissabtes de sol
8. Miquel Serra. 'Dissabte de bous'. La felicitat dels animals. (Foehn, 2014)
Tota una figura de culte, Miquel Serra és el secret més ben guardat de la sempre fascinant escena musical mallorquina. Flipareu amb el seu indie folk d'article salat.
9. Detectors. 'Un dissabte més'. Detectors (Discmedi, 1987)
Banda capital del proto rock català. Des de Molins de Rei, un referent primerenc que mai està de més reivindicar.
10. Guillem d'Efak. 'Dissabte'. Blues (Concèntric, 1967)
Guillem d'Efak va ser un vers lliure dins de l'oficialisme sonor emprat per la majoria de representants de la Nova Cançó. Cal escoltar-lo molt més del que ho fem.
11. Nando Caballero. 'Fem dissabte'. Vuit dissabtes d'hivern. (La Produktiva Records, 2014)
Sempre a la seva, Nando Caballero ha teixit una discografia que dibuixa fascinants exercicis de fonambulisme entre l'alt folk i l'indie rock.
12. Regalim. 'El dissabte'. Batxillerat Songs. (Famèlic, 2012)
Va haver un temps en què els discos publicats per l'enyorat segell Famèlic Records eran el més excitant que passava a la nostra escena musical. UN catàleg on brillaven projectes tan demencials i excitants com aquest Regalim.