La Plataforma per la Llengua ha impulsat un decàleg d'iniciatives i propostes per a l'audiovisual a Catalunya que busca que les formacions polítiques es comprometin a garantir una major presència del català al sector audiovisual, la qual cosa consideren "imprescindible per al ple desenvolupament" de la cultura catalana. La iniciativa compta amb el suport de l'Acadèmia de Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya, entre altres entitats.

Així ho han explicat en roda de premsa la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana; la presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català, Isona Passola, l'exconseller de Cultura del Govern Joan Manuel Tresserras, i el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant.

Plana ha alertat de la situació de la llengua catalana, que considera particularment greu en el cas dels joves. Segons ha declarat, només el 19,6% de la població barcelonina d'entre 15 i 29 anys fa servir avui el català com llengua habitual, mentre que el 2013 era el 30%. En aquest sentit, considera l'audiovisual com un sector "estratègic" per acostar-se als joves.

Tal com expliquen des del portal web de Plataforma per la Llengua, el Decàleg de mesures per a l'audiovisual a Catalunya recull 10 propostes concretes de canvi "perquè tots els nostres representants polítics les assumeixin plenament amb compromís i determinació". "Hi reivindiquem demandes urgents com ara més finançament públic, un canal exclusiu per al jovent o una nova llei que actualitzi les de l'audiovisual i del cinema vigents", han afegit.

 

 

Plana ha remarcat també que al decàleg demanen una llei de cinema actualitzada, tanmateix, especifica que, de moment, com a mínim "voldrien fer complir la que tenen", la qual determina que la quota de cinema en català que s'exhibeix a les sales ha de ser del 50%, una quota que el Tribunal Constitucional va reduir al 25%, tot i que el 2018 aquest percentatge va ser del 2,1%, segons ha assegurat.

Així mateix, considera que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) està infrafinançada, per la qual cosa demanen que l'aportació de cada ciutadà al Govern sigui equivalent a 60 euros, enfront dels 32 actuals, així com l'acostament de l'audiovisual a tots els territoris de parla catalana: "Cal recordar que tenim un mercat potencial de 10 milions de persones", ha dit.

L'exconseller Tresserras ha dit que no hi ha "projecte polític que es preï que no consideri l'adaptació a l'era digital com un tema cabdal", i considera que a Catalunya no s'ha estat prou atent a la rellevància de l'audiovisual ni al que, segons ell, és una descapitalització en el sistema d'informació, comunicació, educació i cultura.

El paper de TV3

Passola ha assegurat que se sent indignada i avergonyida per la situació de la llengua catalana, ja que la quota de cinema produït en català ha passat del 7% al 0,3% en deu anys, segons ha explicat, i ha dit que el decàleg per a ella es resumeix en dues idees principals: "cal resoldre el tema de TV3 i cal resoldre el tema dels pressupostos", ha dit.

Considera que TV3 ja no funciona com "un motor de normalització lingüística", i que l'audiovisual català no està prou finançat.

El desenvolupament de la indústria

Al seu torn, Rutllant ha destacat el paper que, a parer seu, ha de tenir el desenvolupament de la indústria de l'audiovisual en català: "Si hi ha indústria, hi haurà contingut en català", ha dit.

En aquest sentit, destaca dues iniciatives del decàleg: la creació d'un parc audiovisual en què "es puguin fer produccions de gran nivell", i la d'un parc tecnològic perquè la indústria sigui més competitiva en les noves tecnologies.

La resposta dels partits polítics

Plana ha explicat que aquells partits polítics que, segons ella,  "són de tradició democràtica", han respost de manera positiva, exceptuant el PSC que encara no s'ha decidit.

Tresserras ha tancat l'acte dient que encara que el decàleg presenti una llista de problemes i sigui un crit d'alerta, també "hi ha la possibilitat de revertir les coses si s'aconsegueixen amplis consensos polítics".