La Plataforma per la Llengua està preocupada per la situació del català al món musical. Mentre la presència de la llengua catalana al món teatral s'ha anat incrementant en els darrers anys, i també gaudeix de bona salut en l'àmbit literari, l'ús de la llengua en la música és encara molt baix. L'ONG del català ha encarregat un estudi per veure com impacten les subvencions institucionals en els usos lingüístics, i per estudiar com podria revertir-se aquesta tendència. Aquest estudi ha estat presentat a la seu de l'SGAE de Barcelona, que ha manifestat el seu suport a la iniciativa.

Manca implicació institucional

Segons Gemma Ponsa, responsable de Cultura de la Plataforma per la Llengua, la principal conclusió d'aquest estudi és que el món de la música catalana no viu gràcies a les subvencions, a desgrat del que diguin alguns crítics. Reconeix que en el món de la música hi ha un greu problema lingüístic que afecta a totes les llengües que tenen pocs parlants, tinguin Estat propi o no. Però també afirma que el suport a les llengües amb pocs parlants a d'altres bandes és molt més gran, perquè les institucions reconeixen els problemes que tenen aquells que canten en una llengua que té un mercat de petites dimensions.

Estudi comparatiu

Lluís Duran, responsable de l'estudi, ha afirmat que en aquest cas s'ha volgut fer una fotografia del que ha passat amb les subvencions a la música en el cas català el 2015 i el 2016. L'estudi es centra a Catalunya, però també ha buscat equivalències amb institucions d'altres països que  també han tingut polítiques de promoció de la llengua pròpia: Eslovènia, Finlàndia, Irlanda, Lituània, el País Basc i el Québec. Són territoris d'unes dimensions properes a Catalunya on també la llengua pròpia té problemes de dissglòsia en l'àmbit musical.

Menys ajuda que a la resta de països

L'estudi de la Plataforma mostra que de tots els projectes subvencionats, el 60 % dels recursos es destinen a activitats en què el català té menys d'un 25% de presència (i menys del 20% dels recursos es destinen a aquells projectes on el català és clarament majoritari). En canvi, en els països amb els que s'ha comparat Catalunya, hi ha molts més suports a la música en llengua pròpia. De fet, al Québec les ajudes als projectes en francès superen el 70% del total. Plataforma denuncia que, ara per ara, en algunes àrees, com als grans festivals, la presència del català és marginal (al Sónar del 2015 no va haver-hi cap actuació en català).

Les xifres canten

Plataforma no vol eliminar les subvencions als projectes on el català és minoritari, però sol·licita que es prengui més atenció al factor lingüístic. Afirmen que els sembla molt bé que a Catalunya hi hagi música en moltes llengües, però reivindiquen que les ajudes que es donen fomentin la llengua catalana. L'ONG del català es mostra molt crítica amb el fet que l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC), que dóna la major part de les ajudes, reconegui que la seva prioritat és defensar la indústria cultural i no pas la llengua; per això reivindiquen que es donin directrius polítiques per canviar un funcionament que qualifiquen "d'anòmal". Per això han obert una pàgina web on difonen la campanya "Les xifres canten" i demanen als catalans signar telemàticament un manifest de suport al català al món musical. Aquest manifest, que es lliurarà a la consellera de Cultura Laura Borràs, inclou diverses propostes, com que als projectes que demanen ajuts oficials a l'ICEC se'ls exigeixi un 50% de música en llengua catalana o occitana (i que hi destinin un 50% del pressupost). A més a més, la Plataforma demana mesures que permetin als músics de la resta del domini lingüístic català den presentar-se a aquestes ajudes. Això és perquè des de l'ONG del català també denuncien el poc reconeixement oficial a la unitat lingüística: de fet els grups de fora el Principat rara vegada tenen ajudes. Els grups de Catalunya Nord o d'Itàlia no aconsegueixen suport, ni dels seus governs respectius (per no cantar en francès ni en italià), ni de Catalunya. La Plataforma dirigeix aquesta campanya a la Conselleria de Cultura, que és la que destina més recursos a la música, però afirma que també hi ha altres institucions, com els ajuntaments, que tenen polítiques que no avalen el català i s'ha compromés a iniciar més endavant negociacions amb ells.

Els músics reivindiquen mesures

Diversos artistes han donat suport a la campanya Les Xifres Parlen. Ara bé, en Joan Isaac ha manifestat que també hi ha un problema greu amb la televisió pública, que no difon prou la música en català, "i la gent acaba programant només allò que és visible". També afirma que la Conselleria de Cultura ha de fer una programació anual que permeti a la música de base girar pel territori i eviti la seva dependència dels grans festivals. Alguns músics també han denunciat la catalanofòbia, i han assegurat que no els volen contractar fora de Catalunya perquè canten en català.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat