L'extrem nord de la comarca d'Osona, a tocar del Ripollès, és la subcomarca del Bisaura (amb les poblacions de Sant Quirze de Besora i Santa Maria de Besora; com podeu deduir, els noms Bisaura i Besora estan emparentats). En la divisió comarcal original de Catalunya (1932), el Bisaura va ser adscrit al Ripollès, però el 1990 va passar a Osona. Just a la vora de Santa Maria de Besora, anant cap a l'est, hi ha el poble de Vidrà, que capitaleja una altra subcomarca, el Vidranès, de paisatges enlluernants. Si d'aquí seguim cap a l'est, un xic al sud trobem el Cabrerès, més conegut com el Collsacabra, una zona frondosa. Si, per contra, des del Bisaura anem cap a l'oest, pujarem a la comarca del Lluçanès, un altiplà preciós. Fem una ullada a les paraules i expressions que fa servir la gent que viu en aquesta regió.

La paraula més prototípica de la zona és suara, que significa 'fa molt poc' (tot i que a voltes també significa 'd'aquí a molt poc'). Per exemple: Suara t'ha vingut a veure en Peris; o: Em preguntes si fa gaire que se n'han anat? Suara mateix. Generalment va anteposat al verb, tot i que també pot anar al darrere. Sovint ho diuen amb la preposició a anteposada (L'Enric? A suara ha marxat; de vegades s'ha escrit tot junt, assuara). Aquest mot és d'una lògica impactant: ara significa 'en aquest moment' i suara significa 'en un moment proper a ara', per tant és com si el segment su- fos un prefix que indica proximitat. Aquest mot també es pot trobar a la Garrotxa i, fins a final del segle XX, també es deia al Moianès; però fixeu-vos si els lluçanesos la senten com a pròpia que al poble d'Alpens, l'any 2023, van col·locar una placa per a reivindicar la paraula assuara (escrita així).

'Tocom': una paraula considerada fantasma pels lingüistes que no és tal

Del Collsacabra, un mot a destacar és tocom 'un lloc qualsevol' (tot i que l'escriptor gironí Joaquim Ruyra considerava que significa 'espai o cosa que hom pot tocar, el seu contorn'). El Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana afirmen que és un mot mig inventat per Pompeu Fabra i els seus col·laboradors literats, i que per això caldria eliminar-lo dels diccionaris; però el cas és que el mot tocom es diu en aquesta regió i també es troba per la Garrotxa i voltants (al Vallespir, ja a la Catalunya Nord, es diu ontocom).

Els altres parlants poden pensar que en aquesta regió s'han conservat paraules antigues. En efecte, al Collsacabra diuen aulina o olina per a l'alzina (forma que també es troba en terres cap al nord-est). I usen el verb servar significant 'sostindre, no deixar caure'; encara que sembli un mot medieval, allà no és estrany sentir-lo. Pel que fa a la gana, al Bisaura empren el nom masculí tos; però al Lluçanès també es troba talent, terme usat històricament en molts altres indrets amb aquest significat. Al pròxim article veurem més fato lingüístic d'aqueixes terres!