En l'article anterior vèiem paraules pròpies del tortosí; avui tocarem les expressions. A les Terres de l'Ebre, la síndria s'anomena meló de moro (com a Barcelona el panís s'anomena blat de moro), per oposició al meló (que a l'Ebre anomenen meló però, si cal precisar, en diuen meló de tot l'any). Igualment, el gall dindi també es pot dir indiot; però els tortosins n'han dit sempre titot. La filòloga canareva Àngela Buj Alfara, en la seva tesi doctoral (Els parlars del Montsià. Estudi geolingüístic, Universitat de València, 2019), reporta l'expressió Pareix un titot! per a referir-se a algú que va estarrufat.
Un mot curiós és adhos, que significa 'inclús' o 'encara'. Es deia bastant a principi del segle XX, però avui dia es diu molt poc. El filòleg tortosí Carles Castellà, en el seu estudi El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard. Descripció lingüística, anàlisi i propostes (2018), indica que, a principi del segle XXI, solament el fa servir la gent gran d'alguns pobles del sud del Baix Ebre. Val a dir, però, que aquesta paraula sol acompanyar-se d'altres mots, com ara (llavors significa 'encara ara'), que ('encara que') i altres (adhos així, adhos sense). Exemples extrets del Diccionari català-valencià-balear (la forma sense s final també s'ha dit tradicionalment): Adho que fos així, no n'hi ha per desesperar-se; o bé: Va estar molt malalt; adhos ara se li coneix. I exemples extrets del treball de Castellà: Encara adhos així [ficant-hi lleixiu] lo vi fa crostes a l'aïna; Adhos ara els fiquen una túnica; Al tupí s'hi anava coent adhos sense ficar-ho damunt [del foc].
Allà tothom es crida 'xeic!'
Pels carrers de les Terres de l'Ebre pot ser que sentiu algú que crida algú altre dient xeic! (o eic!). També s'usa com a expressió de sorpresa o de retret: Xeic, no m'ho faces, això! Segurament és una deformació de xic —'petit' i 'noiet'— (talment com el xe valencià; al Camp de Tarragona no és estrany sentir xec amb el mateix valor). Ja que parlem del mot xic, per a dir que una cosa té mida reduïda en tortosí pot dir-se tant petit com menut (que es troba en altres zones de Catalunya) com xicotet (a vegades modificat fonèticament en xucutet). I ja que parlem de canalla, per a dir a un infant que vagi a poc a poc, la paraula més corrent entre ebrencs és espai (Ves espai o cauràs!). Poden dir-ho amb el sufix diminutiu -et (Ves espaitet o cauràs!).
Altres expressions de la parla ebrenca són andossié!, usual a Tortosa per a dir 'adéu-siau', pollar-se de calor —'morir-se de calor'— o no tocar vores per a quan algú diu coses sense sentit (també utilitzen el verb desbarrar). Aquesta darrera expressió podria ser no tocar hores (en altres zones es diu que algú no toca quarts ni hores per a indicar això mateix), però hi han dues vocals en contacte i, quan passa això, el català sol posar enmig una consonant com v (per a dir a on hi ha gent que diu auon o agon o avon). L'existència del mot vora devia ajudar-hi. Finalment, els ebrencs (sobretot hòmens), quan han de qualificar molt positivament un menjar, diuen que és mamella de monja (que la gent religiosa no ens maldi ni ens clami; maldar i clamar és com diuen al Baix Ebre i al Montsià, respectivament, el fet de renyar algú).