Si aneu al Baix Ebre veureu que cultiven melons i síndries. Ells en diuen, respectivament, meló i meló de moro. (A vegades, per a concretar més, del primer en diuen meló de tot l'any.) En efecte, la síndria també es pot dir meló de moro, o meló d'Alger. Us sobta? Doncs és una manera molt freqüent d'anomenar fruites. Vegeu el cas del panís. Aquest cereal rep moltes denominacions arreu del domini lingüístic: dacsa, milloc... i també blat de moro. Al Camp de Tarragona, precisament és anomenat moresc, contracció de l'expressió blat moresc. I com que hom creia que provenia de les Índies, també se'l coneix com a blat de l'Índia, blat de les Índies, blat indi o blat dindi; el mot dindi, de fet, és una grafia aglutinada de la construcció d'indi, i ho trobem en altres casos: polla díndia i gall dindi (també anomenat indiot i, en tortosí i valencià, titot).
Préssecs, mandarines i taronges: una bona macedònia!
Si mirem altres llengües veiem que passa el mateix. El mot préssec és una adaptació fonètica del llatí persicum, o sigui, 'pèrsic'. Els antics romans, al veure el préssec, van assimilar-lo a la seva poma (que en deien malum); devien pensar que provenia de Pèrsia, i per això van dir-ne malum persicum 'poma pèrsica'. Cal dir que, al nord del Maestrat, encara pot oir-se pérsec, que devia ser la forma original catalana. Precisament la forma pérsec té paral·lelismes en altres llengües, com el castellà, on pérsico designa una fruita semblant al préssec; el suec, on en diuen persika; el rus, on en diuen pérsik; o l'italià, on en diuen persica o pesca. Igualment, la figa de moro s'anomena figue de Barbarie en francès i Barbary fig en anglès; és a dir, 'figa de la Barbària' (el nord d'Àfrica). I per què us penseu que diem mandarina? L'assimilem als xinesos. D'altra banda, en portuguès la mandarina es diu tangerina (també se'n pot dir mandarina), o sigui, 'de Tànger' (ciutat del nord del Marroc). I el castellà paraguayo 'del Paraguai' va en la mateixa línia: designa una varietat de préssec aplatat. Per cert que en grec, romanès i àrab sovint anomenen el color taronja dient-ne portuguès, perquè sembla que els comerciants portuguesos van introduir les taronges a la Mediterrània.
Un darrer exemple el tenim novament en la taronja. En rus es diu apelsin. És un mot pres del neerlandès. En les llengües germàniques, la poma es diu apfel en alemany, appel en neerlandès i apple (pronunciat àpel) en anglès. En neerlandès, de la taronja van dir-ne appelsien, és a dir, 'poma de la Xina' (un mot en retrocés, però en alemany encara se'n diu Apfelsine al costat d'Orange; segurament tot això són calcs de l'expressió francesa pomme de Sine 'poma de la Xina', avui en desús). És probable que la taronja entrés a Rússia per mitjà de comerciants neerlandesos. Per això, el color taronja en rus també es pot dir sveta apelsina. En resum: a qui no li ve de gust una fruita dolça encara que vingui de l'altra punta del món?