L'any 1976 les restes de Ramsès II, mort gairebé 3.000 anys abans, van rebre un passaport egipci per poder traslladar el cos a París per dur a terme un tractament irradiat per evitar el creixement d'un fong. Un any abans, el 1975, un metge francès, Maurice Bucaille, encarregat de l'estudi de les seves restes va assegurar que la mòmia estava amenaçada per l'aparició de fongs i, per tant, es necessitava un tractament urgent per tal d'evitar la descomposició total del cos. Les lleis franceses dictaven que l'entrada i el transport pel país requerien un passaport vàlid. Per complir amb les lleis locals, el govern egipci va emetre un passaport al faraó.
Ramsès II, que va rebre el sobrenom de Ramsès el Gran, és sovint considerat com el faraó més gran, més celebrat i més poderós de l'Imperi Nou. Els seus successors i els egipcis posteriors el van anomenar el "gran avantpassat". A la seva mort, va ser enterrat en una tomba de la Vall dels Reis; el seu cos va ser traslladat més tard a un amagatall on es troben moltes de les mòmies reials, on va ser descobert el 1881, i ara es troba exposat al Museu d'Antiguitats Egípcies.
Estudi al Museu Etnològic de París
El New Yorker va informar el 27 de setembre de 1976 que la mòmia havia estat rebuda per la secretària d'Estat d'Universitats, Alice Saunter‐Seite, i un destacament de l'exèrcit. Ramsès II, que va governar Egipte durant 67 anys, va rebre un tracte especial a l'aeroport de Le Bourget. Un cop aterrat el cos de Ramsès el Gran, com també se l'anomenava, va ser traslladat al Museu Etnològic de París per ser inspeccionat pel professor Pierre-Fernand Ceccaldi, el científic forense en cap del Laboratori d'Identificació Criminal de París.
Durant l'examen, Cecaldi va determinar que el "cabell, sorprenentment conservat, mostrava algunes dades complementàries, sobretot sobre la pigmentació: Ramsès II era un 'cymnotriche leucoderma' un pèl-roig", és a dir, era una persona de pell clara amb cabell vermell ondulat. Ceccaldi va recalcar que a l'antic Egipte les persones que tenien el cabell vermell se les relacionava amb la deïtat Seth, l'assassí d'Osiris, i el nom del pare de Ramsès II, Seti I, que significa "seguidor de Seth". L'examen també va revelar evidències de ferides, fractures i artritis anteriors que haurien deixat Ramsès amb l'esquena encorbada en els últims anys de la seva vida.
L'any 2007, la BBC va assegurar que els trossos de cabell del faraó que es van agafar durant els treballs de conservació l'any 1976, havien estat robats. Un francès anomenat Jean-Michel Diebolt, va dir que havia heretat els cabells del seu difunt pare, un investigador de l'equip que va analitzar la mòmia. Deibolt havia intentat vendre el cabell a través d'una subhasta en línia per 2.000 euros, però va ser detingut ràpidament per les autoritats franceses.