Després de sis mesos d'aturada i amb una milionària caiguda d'ingressos a causa del coronavirus, l'Òpera de Viena reprèn aquest dilluns la seva activitat amb l'objectiu no només de funcionar malgrat les màscares i els seients buits que imposen la pandèmia, sinó fins i tot d'atreure espectadors nous i rejovenir el seu públic. Entre les mesures a aplicar s'inclou demanar als espectadors que evitin els crits de 'bravo', així com les esbroncades.

"Reprendrem l'activitat el dia 7 de setembre", va ser el solemne anunci del nou director de la Wiener Staatsoper, l'austríac Bogdan Roscic, convertint el que era una rutina cada temporada en el que avui és una valenta declaració d'intencions.

Dotze estrenes

"Representarem el programa que jo havia pensat", va assenyalar el nou responsable, aclarint que no serà una temporada retallada, amb menys funcions o obres adaptades.

En total, l'Òpera de Viena pujarà a escena fins al proper juny 40 òperes i 7 ballets diferents, dels quals 12 són estrenes.

De fet, la temporada arrenca just amb un nou muntatge de Madama Butterfly, de Puccini.

Rejovenir el públic

Dos dies abans, l'assaig general d'aquesta òpera serà el primer exemple de la nova política de Roscic d'atreure nou públic.

Aquest assaig, que normalment només poden presenciar els mitjans i els empleats, s'obrirà al públic menor de 27 anys amb entrades a 10 euros.

Tornar les representacions d'òperes per a nens a l'escenari principal, des d'una sala externa on es representen ara; entrades a 15 euros per a menors de 14 anys; i visites guiades en cooperació amb escoles són altres dels pilars d'aquesta política per assegurar-se una nova generació d'amants de l'òpera.

"No tenim bones dades sobre la composició del nostre públic, però sembla que l'edat mitjana és 64 anys, i que en els últims anys ha pujat significativament", indica Roscic.

Part indispensable d'aquesta estratègia, segons el director, és la recent inauguració d'un estudi d'òpera per a cantants que ja han acabat la seva formació, elegits entre milers de candidats, com a trampolí cap a l'escenari.

Milers de tests

El concepte de seguretat de l'Òpera, inspirat en part en l'èxit del Festival de Salzburg l'agost passat, té dos grans pilars: el control sanitari d'artistes i treballadors, i les mesures aplicades al públic.

S'ha establert una política massiva de tests als empleats, especialment entre els qui, per la seva activitat, no poden complir la generalitzada obligació d'utilitzar màscara i mantenir la distància.

S'espera que durant la temporada es realitzin unes 3.700 proves al mes, que suposaran un cost afegit de 330.000 euros.

Respecte al públic, l'Òpera ha imposat que les entrades estiguin personalitzades, per localitzar els espectadors si hi ha contagis.

Un programari analitzarà les entrades comprades en grup per a cada funció, amb un màxim de quatre per persona, per distribuir el públic de manera que es garanteixi la distància de seguretat.

Aforament reduït

Així, de les 1.709 localitats que disposa el teatre, quedaran ocupades entre 950 i un límit de 1.200.

A més, les 567 localitats dempeus, que permeten veure les grans òperes cantades pels millors artistes per tres euros, s'han substituït per 181 seients individuals, al mateix preu.

Sense bravos ni esbroncades

Més enllà de mesures per evitar aglomeracions, l'obligació d'utilitzar màscara en moure's pel teatre, i la recomanació de deixar-la posada durant la funció, l'Òpera de Viena ha plantejat un altre suggeriment per disminuir el risc de contagis: que el públic prescindeixi de cridar "bravos".

"No hi haurà una policia dels bravos", va aclarir Roscic, qui sí que va confiar que un públic "civilitzat i madur" accepti el que va anomenar "regles racionals" perquè l'Òpera pugui funcionar.

La recomanació s'aplica també a les esbroncades, perquè, va dir en to d'humor, "l'expulsió d'aerosols és molt més dramàtica".

En la part econòmica, l'Òpera ha calculat un forat de 4 milions d'euros aquest any, una quantitat que l'estat austríac, com a propietari del teatre, s'ha compromès a cobrir.

A la reducció d'aforament s'uneix l'absència de turistes, que suposen un terç del públic i que solen adquirir les entrades més cares, i també l'absència de molts assistents habituals a causa de la seva caiguda d'ingressos per la crisi.

En el terreny artístic, destaquen noves interpretacions de Carmen, de Bizet, amb el colombià Andrés Orozco-Estrada dirigint a l'orquestra i el baix-baríton uruguaià Erwin Schrott com Escamillo; el Macbeth, de Verdi, amb Anna Netrebko de protagonista; o el Fast, de Charles Gounod, amb el tenor peruà Juan Diego Flórez al paper principal.

També sobresurt la presència del cantant espanyol Plácido Domingo, que segons ha anunciat l'Òpera s'acomiadarà del públic vienès el proper gener, coincidint amb el seu 80 aniversari, amb una sèrie de funcions del Nabucco de Verdi.

L'Òpera de Viena sempre ha defensat mantenir els seus compromisos amb Domingo, malgrat les acusacions d'assetjament sexual contra ell, argumentant que no existeixen proves que justifiquin rescindir contractes.