Molta gent sent fascinació per la rosa del vents, una representació gràfica de la procedència del vents, on solen consignar-se els seus noms. Segur que us en venen uns quants al cap. A banda del llevant (que ve de l'est), del ponent (que ve de l'oest) i del migjorn (el que ve del sud), recordareu noms tan bonics com xaloc o llebeig. El primer bufa del sud-est i el segon bufa del sud-oest, malgrat que en algunes zones del domini lingüístic català es confonen. Ambdues denominacions són de procedència àrab: xaloc segurament prové de xuruq o xaluq 'sortida del sol', i llebeig té el seu origen en la forma arabitzada del terme dialectal grec libici 'de Líbia'.
El llebeig també s'anomena garbí, terme provinent d'una altra paraula àrab, garbi 'occidental', adjectiu de garb, que significa 'oest' però també 'lloc remot' (de l'arrel garaba 'allunyar-se, anar-se'n'). Noteu que la regió meridional de Portugal s'anomena Algarve, és a dir, al-garb, la zona més occidental d'al-Àndalus a l'edat mitjana. A la rodalia d'Alacant s'empra la forma garbinet. Cal precisar, però, que al sud del Priorat el terme garbinada no designa el vent del sud-oest, sinó el del sud-est, procedent del mar (una manifestació més de la confusió entre xaloc i llebeig que adés he comentat). Els prioratins saben que bufarà garbinada quan, al mirar la mola de Colldejou, veuen que està coberta de núvols. Al Priorat la garbinada és un vent humit que pràcticament cada tarda d'estiu refresca la temperatura de la comarca. (Gent del litoral: si a l'estiu us sentiu abaltits per la xafogor, aneu al baix Priorat: allà, a les tardes d'estiu, no fa calor.)
La tramuntana, emboiradora de caps?
El significat de tramuntana no permet dubtes: ve de més enllà de les muntanyes, és a dir, el Pirineu; per tant, és el vent del nord. Com que el muntanyam pirinenc és una barrera colossal, aquest vent és inusual en la major part del domini lingüístic català; i, com aquell qui diu, al continent solament es troba al Rosselló i a l'Empordà, a l'extrem nord-oriental de Catalunya, on el vent del nord pot escolar-se passant pel mar (no debades en aquestes regions associen la tramuntana a la mar embravida). A Mallorca la tramuntana sols bufa a l'extrem nord, ja que l'illa també està protegida per la gran serra situada a la banda de llevant, que la travessa de nord a sud-oest, dita precisament serra de Tramuntana. En canvi, Menorca no té aquesta protecció natural i, quan hi bufa la tramuntana, més val aferrar-se...
Les males llengües diuen que la tramuntana trastoca les persones. Aquesta idea va ser immortalitzada literàriament pels Sopa de Cabra en la seva cançó L'Empordà: "Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la Tramuntana, d'una sola cosa pots estar segur, quant més vell més tocat de l'ala". Aquest vent està tan lligat a l'ideari empordanès que la gent d'aquesta regió fins i tot en diuen irònicament En Joan de França.
En el proper article, més noms de vents força curiosos.