(Dedicat a l'alcaldessa de Ripoll. Agraeixo a Tayssir Azouz, Souad Eddahbi, Hajar el Housaini i Lluís Rull les seves aportacions.)
Arran de la presència arabomusulmana a la península Ibèrica en època medieval, la cultura catalana té molts elements nord-africans. Segur que coneixeu els pastissets o casquetes de les Terres de l'Ebre, que tenen exactament el mateix gust que els macruds, unes pastes dolces típiques del Magrib. Això també passa amb la llengua. En català tenim paraules d'origen àrab (com també se'n troben en portuguès i castellà). Per exemple, rajola (o rajol) prové de l'àrab lajura o lajur (antigament al-ajur; avui al Marroc liajur significa 'totxana'). El nom del vent llebeig prové de l'àrab labaig o libaig, que significa 'de Líbia', encara que els àrabs van adoptar aquest terme del llatí o del grec. Alhora, matalàs (o matalap o matalaf, en català antic almatrac) prové de l'àrab mat(a)rah 'matalàs, coixí gran', format pel prefix ma- 'lloc on' i l'arrel t-r-h 'llençar' (perquè el matalàs és on un s'ajeu, on es llença). I la moixama, una salaó de tonyina típica de les comarques centrals valencianes (tot i que a Mallorca indica 'profit, benefici després de treballar'), prové de l'àrab muixamma 'que ha estat assecat' (del verb xam 'assecar').
Arabismes del català
Les paraules àrabs podien entrar als altres idiomes amb article (al-) o sense. Compareu aquesta sèrie en català, castellà i portuguès: quitrà / alquitrán / alcatrão; carxofa / alcachofa / alcachof(r)a; Alcorà / Corán / Corão (o Alcorão); talaia / atalaya / atalaia ('lloc elevat des d'on guaitar', a partir de l'arrel t-l 'estar a dalt, a l'aguait'); raval / arrabal / arrabalde 'barri fruit de l'expansió urbana'; albergínia / berenjena / beringela (les variants catalanes escarxofa i esbergínia s'expliquen per altres fenòmens posteriors).
Altres exemples amb l'article afegit són alcalde (al-qadi 'el jutge'), alcaid 'responsable d'una presó' (al-qayd 'el capità') i almadrava 'xarxa gegant per a pescar tonyines i peixos semblants' (al-madraba 'lloc on es bat o es donen cops i on es mataven tonyines acabades de pescar': en portuguès i castellà, almadraba fa referència no tan sols a aquesta xarxa, sinó també al fet de pescar tonyines, la temporada de pescar-les i la pesquera, o sigui, l'indret on es pesquen). En el mot almadrava tornem a trobar el prefix ma- 'lloc on' afegit a l'arrel d-r-b 'colpejar'. Val a dir que a l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i a la comarca valenciana de la Marina Alta hi ha la platja de l'Almadrava: segurament, en l'antigor els àrabs hi pescaven i hi desembarcaven tonyines.
L'article al-, a més, s'adapta fonèticament a la consonant següent. Així, tenim arròs, en àrab ruzz (llavors al-ruzz esdevé arruz) o la planta dita atzavara, en àrab sabbara (llavors al-sabbara esdevé atsabbara). També hi ha atzar 'casualitat', que ve de zahr 'flor' (per això la flor del taronger, la tarongina, en castellà s'anomena azahar). Sembla que, quan els àrabs jugaven a daus, una de les cares del dau tenia dibuixada una flor i per això az-zahr va acabar significant 'dau' i, d'aquí, 'casualitat'. En el següent article veurem més arabismes del català.