El pròxim 12 d'agost, milions de persones contemplaran com la Lluna engoleix el Sol. Durant uns minuts, la foscor s'imposarà en ple dia i el cel ens regalarà un dels espectacles astronòmics més fascinants de les darreres dècades. Avui dia sabem exactament per què passa. És mecànica pura; un ball de distàncies entre cossos celestes amb prediccions de precisió mil·limètrica. Però, quina reacció tindríem si no en sabéssim res? I si la foscor fos un fenomen completament desconegut per a la nostra espècie? La ciència-ficció fa dècades que ens alerta; quan la natura canvia les regles del joc, el veritable perill no és la foscor, sinó la ment humana.
Aquesta és l'escletxa per on s'endinsa la literatura del mestre Isaac Asimov a Nightfall, publicada el 1941 i que en català es tradueix com la caiguda de la nit. La novel·la curta ens trasllada al planeta Kalgash, un món extraordinari il·luminat per sis sols diferents on la nit no existeix. La seva civilització ha prosperat sota una llum perenne. Mai no han vist les estrelles, no tenen concepte de la foscor i la seva vida està dissenyada per a una existència de claror ininterrompuda.
La catàstrofe pica a la porta cada 2.041 anys, quan les òrbites dels sis sols que rodegen Kalgash s'alineen amb la d'una lluna fosca, provocant un eclipsi total. Els dos mil·lennis que separen un eclipsi del següent fan que la societat reaccioni amb incredulitat i rialles quan els astrònoms intenten alertar la població. Tanmateix, a mesura que l'ombra avança i la llum solar s'apaga, el terror psicològic s'apodera del planeta.
En un món en què pràcticament cap generació ha conegut mai la foscor, la pèrdua de la llum desencadena una histèria col·lectiva i irracional. Desesperats per trobar qualsevol font lumínica, els habitants de Kalgash comencen a cremar tot el que tenen a l'abast. En qüestió d'hores, fets un grapat de pors atàviques, els ciutadans calcinen les seves pròpies ciutats, destruint la seva avançada tecnologia i tornant la seva civilització a l'edat de pedra.
La fragilitat de la civilització
El gran ganxo de Nightfall és que Asimov no recorre a una invasió alienígena ni a cap altre recurs espremut en el gènere de la ciència-ficció, sinó a la psique humana. Només necessita un canvi brusc en la rutina de Kalgash per demostrar com és de fràgil l'edifici de la civilització. L'eclipsi del pròxim 12 d'agost serà, afortunadament, una festa científica i popular. El Sol tornarà a brillar al cap de pocs minuts. Ara bé, cal escoltar els oftalmòlegs i observar el fenomen amb unes ulleres adequades, ja que, d'altra manera, la retina es pot cremar sense que ens n’adonem.