L'editorial Raig Verd ha publicat un altre dels volums de memòries de l'escriptor kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o, guardonat recentment amb el Premi Internacional Catalunya. Neix un teixidor de somnis. El despertar d'un escriptor es correspon als anys en què Ngũgĩ va començar a escriure, però també al període en què el continent africà es va anar descolonitzant. Són els anys en què Ngũgĩ va estar estudiant a la universitat de Makerere, a Uganda. Tal i com ell destaca al pròleg: va entrar al centre com a súbdit d'una colònia britànica, i en va sortir com a ciutadà d'un estat africà independent.

Temps d'ambigüitats

Neix un teixidor de somnis no està ple de les escenes colonials més brutals que apareixien als episodis anteriors de les seves memòries (A la casa de l'intèrpret i Somnis en temps de guerra. Records d'infantesa). En primer lloc, perquè ja havien acabat els temps de la revolta de l'Exèrcit de la Terra i la Llibertat (el mal anomenat Mau-Mau). En segon lloc, perquè durant el període que reflecteix aquest període, Ngũgĩ va estar intern a la Universitat de Makerere, un centre que estava al marge de les pràctiques colonials més brutals, que solien exercir-se amb les classes populars. Ngũgĩ, en aquests temps, va mantenir una relació fluïda amb blancs, asiàtics i negres i va poder tenir experiències multiracials que uns anys abans, o en d'altres àmbits, haguessin estat impensables. "Makerere era un lloc on semblava possible que races, comunitats i fins i tot religions diferents treballessin plegades", apunta Ngũgĩ. Això no vol dir que no visqués experiències de racisme i discriminació, però queden lluny de la brutalitat de les explicades en toms anteriors (aquí, per exemple, critica molt la condescendència dels professors blancs cap als africans, o el seu paternalisme). Tot i això, el primer capítol és una reflexió sobre la inhumanitat dels colonitzadors i la deshumanització dels colonitzats a partir d'alguns casos emblemàtics de la colonització de Kenya.

L'hora de les il·lusions

Neix un teixidor de somnis és una obra que traspua l'optimisme del moment en què va ser escrit. En el moment de les independències dels seus països els africans confiaven que les coses millorarien ràpidament: que la descolonització portaria al desenvolupament, a la pau, a la convivència... En realitat, les coses serien bastant més complicades del que es pensava (com demostren llargament les novel·les d'Ngũgĩ). Però a les memòries de l'escriptor kenyà es percep un ambient d'eufòria, d'il·lusió... Més tard, Makerere quedaria sotmesa a la terrible tirania d'Idi Amin Dadà, i el mateix Ngũgĩ acabaria a la presó per representar una obra de teatre. Ja en la seva maduresa, l'escriptor kikuiu reflexiona: "vivíem en un paradís, però era un paradís aixecat sobre les estructures colonials irregulars que ens havíem compromès a conservar", apunta. I, en aquest sentit, les seves memòries enllacen amb els seus assajos, com Descolonitzar la ment.

L'Ngũgĩ més elitista

En els seus dos primers volums de les seves memòries, Ngũgĩ reflectia el que vivia a la Kenya rural. Un nen de poble explicava, amb gran sensibilitat, una experiència que potser no era tan diferent a la d'altres joves de la seva edat que havien ingressat a l'escola colonial. Neix un teixidor de somnis és un llibre diferent, perquè explica el pas de l'escriptor kikuiu per una institució molt especial, per la que van passar-hi alguns dels protagonistes de la història africana. Per Makerere hi van desfilar escriptors africans de tanta talla com el futur Nobel Wole Soyinka, l'afro-americà Lagston Hughes, la kenyata Grace Ogot, el nigerià Chinua Achebe o els sud-africans Levis Nkosi, Alex La Guma i Bloke Modisane (unes influències increïbles per al jove aspirant a escriptor que era Ngũgĩ wa Thiong’o). Aquest llibre constitueix un mirall de la vida intel·lectual de l'Àfrica dels anys 1950-1960, probablement molt més integrada culturalment que en l'actualitat; però alhora en centrar-se només en l'elit dels pocs estudiants universitaris de l'Àfrica Oriental de l'època, el document perd valor com a testimoni generacional d'un país.

Ngũgĩ no s'acaba

Raig Verd, amb Neix un teixidor de somnis, ha culminat la publicació en català de les memòries d'Ngũgĩ. A més a més, ha publicat un llibre infantil seu, La revolució vertical, i alguns dels seus assajos més emblemàtics (Desplaçar el centre i Descolonitzar la ment). Aquesta publicació forma part de la progressiva normalització de la presència a llibreries d'autors africans en català i en castellà. Seria fantàstic que l'edició de les obres d'Ngũgĩ es completés amb la publicació d'algunes de les seves novel·les més emblemàtiques, i que també es rescatés l'obra d'alguns dels grans autors africans que, o no s'han publicat mai en català, o estan actualment descatalogats (com fins i tot bona part dels llibres del Premi Nobel Wole Soyinka).