El Festival Internacional de Cinema de Locarno estrenarà el 9 d’agost la pel·lícula amb producció basca i catalana Negu Hurbilak, del col·lectiu Negu. Es tracta d’una producció no convencional que s’emmarca en l’any 2011, quan al País Basc es declara el final del conflicte armat d’ETA. El film aborda com viu emocionalment una persona el procés de fugida i l’espera per traspassar una frontera. Amb una aposta per la creació ambiental, la producció situa l’espectador a la mateixa alçada que la protagonista perquè “pateixin i vegin el mateix”. Ekain Albite, un dels codirectors del film, ha reconegut que el conflicte basc ja s’ha explicat al món del cinema, però ha constatat que fins ara s’ha perdut la “dimensió que té a veure amb l’emotivitat”. Negu Hurbilak se situa quan el conflicte armat d’ETA s’ha acabat, però continuen les conseqüències personals amb persones que es veuen forçades a fugir. L’esgotament per l’espera i l’angoixa per la incertesa de la protagonista arriben a l’espectador essencialment a través d’una creació ambiental i no pas amb la paraula. “La pel·lícula mai s’avança, ni dona pistes. No hi ha trucs de guió perquè la pel·lícula i el personatge van alhora. Pateixen i veuen el mateix”, ha detallat Albite.
Negu Hurbilak se situa quan el conflicte armat d’ETA s’ha acabat, però continuen les conseqüències personals amb persones que es veuen forçades a fugir
La creació s’ha rodat en un poble del nord de Navarra, Zubieta, i els habitants del municipi i les seves tradicions s’han incorporat al film. “La pel·lícula s’ha adaptat a la realitat que ens hem trobat”, ha subratllat Albite. El també codirector del film Adrià Roca ha explicat que l’espectador pot percebre que han tingut una “fixació” pel paisatge de Zubieta. “Les muntanyes, la boira, les nits, la llum del fanal o els llums dels cotxes nocturns eren qüestions que ens van fascinar i que l’espectador se’n podrà fer una idea”, ha comentat. Les escenes del film estan carregades de paisatges fantasmagòrics, seqüències nocturnes i presència de boira. A més a més, el rodatge en 16 mil·límetres els ha ajudat a fer “ressaltar” els paisatges en una dimensió que “atrapa”.
Una protagonista estàtica
La protagonista que fuig s’ha construït a partir d’un recull de moltes experiències conegudes pel col·lectiu Negu. A la pel·lícula no s’explica exactament qui és la noia i tampoc per quin motiu fuig. “Durant el procés de pau hi ha gent que pateix la repressió i que ha de fugir. Sense entrar a determinar què ha fet ella ni per què fuig, ens sembla interessant oferir el marc per reflexionar sobre la fugida i la seva dimensió emocional”, ha destacat Albite. Una de les particularitats de la pel·lícula és que la protagonista ofereix un personatge "estàtic" amb pocs diàlegs, interaccions físiques i emocionals.
“És un personatge que és a la pantalla, però que les coses passen al seu voltant. No es canalitza l’acció en ella”, ha comentat Roca. Així, el personatge no presenta una transformació al llarg del film. “Creiem que és la millor protagonista per explicar què els passava a la gent que havien de creuar la frontera i es quedaven atrapats en una casa a la muntanya. Deixaven de marcar el seu camí perquè un altre els el marqués”, ha apuntat Roca. “Aquest retrat queda perfectament explicat amb la protagonista estàtica”, ha conclòs. I és que l’equip del film ha volgut allunyar-se de fer una “pel·lícula política o ideològica”. “Ens centrem en com ella se sent ferida, la gent que l’acull i com es va allunyant de casa mentre s’endinsa en una espècie de no temps molt interessant”, ha afegit Albite. El codirector ha insistit que han prioritzat parlar del no temps i en com tot succeeix mentre la protagonista queda “congelada”.
En una pel·lícula sobre un conflicte armat tots ens imaginem pistoles, persecucions i policia. Aquí veiem una persona que es va perdent poc a poc, que va deixant casa seva cap a un lloc que no sap on és
“En una pel·lícula sobre un conflicte armat tots ens imaginem pistoles, persecucions i policia. Aquí veiem una persona que es va perdent poc a poc, que va deixant casa seva cap a un lloc que no sap on és”, ha destacat. “Volem reclamar la part humana que tots els conflictes tenen amb els sentiments i sensacions que es viuen”, ha sostingut. Al llarg de la pel·lícula, la protagonista interactua amb la gent del poble en unes converses carregades “d’incertesa” i “angoixa” que, en algunes ocasions, la fereixen i en d’altres la determinen. El codirector ha reconegut que parlar d’una fugida per travessar una frontera és una temàtica “universal” que es viu a molts llocs del món. Sense anar més lluny, ha explicat que el 2022 a trenta quilòmetres d’on van fer el rodatge, al municipi fronterer d'Irun, van veure molta gent que intentava accedir a França i que patia la situació d’esperar. “Fugir i haver de deixar casa teva és una cosa que sempre ha existit en la història de l’ésser humà”, ha apuntat Albite. Per la seva banda, Roca ha explicat que els interessava abordar el concepte de frontera tant físicament com simbòlicament. “És un espai físic que pot suposar la salvació d’una persona o bé la condemna”, ha comentat. “La frontera imaginària que no et deixa dormir, és una qüestió universal que sempre existirà davant la necessitat humana de crear-ne”, ha comentat.
Nascuda a l'ESCAC
El film, que arribarà als cinemes del país en una data per determinar, ho farà en basc i subtitulada en castellà i català. Al Festival de Locarno s’oferirà en basc i subtitulada en anglès. La producció va néixer després d’un treball de final de grau a l’ESCAC i, tot i no estar acabada, va passar per diferents laboratoris de festivals com l’Atlántida Film Fest o el D’A Film Festival. En el festival suís la pel·lícula competirà en la secció Cineasti del Presente, la qual oferirà una selecció de primers i segons llargmetratges, principalment estrenes mundials, dirigits per talents globals emergents. Amb la pel·lícula ja finalitzada, els responsables del film celebren que arribi a Locarno i que tingui “encaix” amb les produccions del certamen. “Fem un gran pas que és competir amb tot el món”, han destacat. “És un orgull ser-hi fent el que fem d’una manera diferent, col·lectivament, amb moltes ganes i amb pocs recursos, ha destacat. La protagonista i única actriu professional del film és Jone Laspiur, Goya a millor actriu revelació 2021. El col·lectiu Negu està format pels directors Ekain Albite, Mikel Ibarguren, Nicolau Mallofré i Adrià Roca. Es tracta d’una producció conjunta de Cornelius Films i Maluta* Films.