Nadal és l’època de l’any en què la nostra imbecil·litat i estupidesa socials arriben a la seva màxima esplendor. Entre decoracions terriblement lletges, regals que ningú no vol, dinars interminables i reunions familiars que et fan qüestionar la teva existència… És per això, suposo, que m’he inventat paraules que descriuen situacions o conductes absurdes que tots fem o sentim en aquesta època de l’any. És el meu petit homenatge lingüístic a l’època més caòtica i exagerada del calendari.

Són paraules que no existeixen, però que penso sincerament que necessitaríem valorar-ne la normativització per poder sobreviure a tota aquesta parafernàlia nadalenca sense prendre-hi mal. M’he pres la llibertat d’inventar-me’n unes quantes, perquè algú havia de posar nom a les situacions més absurdes, delicioses i estressants de les festes més esperades o odiades de l’any. Així doncs, espero que el meu petit diccionari nadalenc de neologismes imprescindibles d’activitats absurdes us faci servei i que gaudiu molt amb aquest petit tastet terminològic.

Comencem pel clàssic indiscutible: nadalitis. Aquesta és la malaltia que pateix qualsevol persona quan el simple fet de pensar en sopars de Nadal, regals, decoracions i reunions familiars li provoca un estrès instantani. Els símptomes inclouen angoixes nocturnes, marejos davant del catàleg de joguines i una necessitat irrefrenable de fugir cap a una platja deserta. La millor manera de combatre-la? Acceptar que és normal i respirar fondo, mentre t’imagines que ets un elf orfe i lliure de qualsevol compromís familiar.

Proposo, també, el terme regalofòbia, que també seria un altre clàssic modern: la por irracional de no encertar el regal perfecte. Si alguna vegada has anat a una botiga buscant “el que segur que li agradarà” i has sortit amb una espelma amb olor d’espelma perquè no sabies què més comprar, felicitats: has patit regalofòbia en estat pur. És un mal que afecta tothom, des de la tieta que no recorda mai què li agrada fins al cosí que ja té “de tot”. La solució? Acceptar els regals imperfectes i inútils amb un somriure i recordar que Nadal és més que objectes embolicats amb paper brillant. Regalofòbia també podria ser la fòbia a rebre regals repetits, impersonals i inútils. Què us sembla?

Aquest Nadal, proposo que el celebrem no només amb llums i menjar, sinó també amb paraules

I no podem obviar el meu terme inventat preferit, turronívor. Aquesta paraula descriu aquell individu incapaç de parar de menjar torró, sigui dur o tou, blanc o amb ametlles, tradicional o amb xocolata. Els turronívors existeixen i poden arribar a ser una amenaça seriosa per a qualsevol estoc familiar. Quan una persona mostra signes de turronivorisme, recomano separar (és a dir: amagar) els torrons en zones segures i establir torns per atacar-los, o directament acceptar la derrota i unir-te al festí. Però això només és la punta de l’iceberg. Altres termes que mereixerien una entrada al meu diccionari imaginari: la postdeprenadalitis, aquella destrempada i fluixera inevitable que ens envaeix quan l’arbre ja està desmuntat i guardat, el tió ja se n’ha anat. I l’enllumenaddicció, la fascinació obsessiva per totes les llums que decoren carrers i balcons. I, per descomptat, el neulòdrom, un armariet on es guarden i on desapareixen les neules a la velocitat de la llum.

I, inevitablement, també hem de parlar de tots els termes relacionats amb la família. El cunyatòmetre, la unitat de mesura que indicaria el nivell de tolerància que tens envers el cunyat aquell que ho sap tot, que opina de tot i repeteix la mateixa anècdota des del 2012. El diplomacista familiar, la persona que exerceix de mediadora entre dos familiars que es porten fatal. I la més important de totes, la nadalhipocresia, també coneguda popularment com a bonrotllisme de pessebre, aquella en què totes les famílies tenim un màster! És fàcil, es tracta d’exposar la convivència familiar i fingir que tots ens estimem i que ens apreciem moltíssim.

L’objectiu de la creació d’aquests neologismes no és només fer-vos riure, sinó també convidar-vos a utilitzar-los, adaptar-los a les vostres pròpies experiències i, sobretot, compartir-los amb família i amics. Que ningú pugui dir que no hi havia vocabulari adequat quan ens feia pena que les festes de Nadal s’acabessin, quan les neules desapareixien misteriosament de l’armariet o quan els regals generaven més confusió que alegria.

Aquest Nadal, proposo que el celebrem no només amb llums i menjar, sinó també amb paraules. Inventem-les, apropiem-nos-les i enfotem-nos-en una mica de nosaltres mateixos, que és la millor manera de fer que les festes siguin encara més especials. Així doncs, turronívors, regalofòbics, nadalhipòcrates… Que passeu unes bones festes i que tingueu una bona entrada d’any.