Les persones tendeixen a sentir molta nostàlgia amb la música que escoltaven quan eren joves. Si vostè va ser adolescent a la dècada de 1970, és probable que li encanti Queen, Stevie Wonder o ABBA. I si era jove a la dècada de 1990, segur que Wannabe, de les Spice Girls, probablement encara l'enviï de pet a la pista de ball. Però per què passa això? Pensem de debò que la música del passat és millor, o té a veure amb els records que tenim d'aquella època?
La música està estretament relacionada amb la memòria i l'emoció. És la raó que explica, per exemple, la popularitat del programa de ràdio de la BBC, Desert Island Discs, en el que convidats famosos comparteixen la banda sonora de les seves vides. O per què es va tornar viral el vídeo d'una ballarina jubilada amb la malaltia d'Alzheimer que torna espontàniament al seu passat a través de la música. L'estudi publicat a Music and Science ha trobat una resposta curiosa.
La música sembla estar particularment associada amb records emocionals positius i de socialització, fet que ara la fa especialment rellevant, en el context de la pandèmia, perquè ens ajuda a millorar el nostre estat d'ànim. La psicologia ha demostrat que els records autobiogràfics (experiències vitals) de certs períodes de temps es recorden millor que d'altres. Un fenomen particularment destacat és l'anomenat "cop de reminiscència ": el fet que les persones tendeixen a evocar sobretot records de quan tenien entre 10 i 30 anys. S'han ofert diverses explicacions teòriques per a aquest fenomen, inclòs el fet que aquest període de vida conté moltes experiències noves, que poden codificar-se al cervell de manera més profunda i recuperar-se més fàcilment. Els canvis biològics i hormonals també poden augmentar l'efectivitat dels nostres records durant l'adolescència i la joventut. S'ha demostrat, a més, que quan demanem a les persones que triïn el seu disc favorit és probable que recorrin a algun del període d'auge de la reminiscència.
També és un fet que els adults grans saben més sobre la música de la seva joventut que de cançons pop actuals. Però això significa que és més probable que la música d'aquest període estigui connectada amb records autobiogràfics.
La música als 14 anys
A l'estudi, s'investiga la presència del "cop de reminiscència musical" en un grup de 470 adults d'entre 18 i 82 anys. L'objectiu era investigar com l'edat d'una persona quan una cançó era popular afectava tres conceptes relacionats però diferents: el grau en que la cançó s'associava amb records autobiogràfics, si la cançó els resultava molt familiar i quant els agradava la cançó.
Als participants se'ls mostrava els títols i artistes de 111 cançons pop que havien figurat en les llistes musicals durant un període de 65 anys (1950-2015) i se'ls demanava que posessin qualificacions respecte als tres conceptes. Així, es va descobrir que la música que va ser a les llistes durant l'adolescència dels participants en l'estudi no només va ser qualificada com a més familiar, sinó que també es va associar més amb records autobiogràfics. Aquest cop de reminiscència relacionat amb la música va assolir el seu punt màxim al voltant dels 14 anys: les cançons populars quan els participants tenien aquesta edat evocaven la majoria dels records.
A més, als adults majors de 40 anys també els van agradar més les cançons de la seva adolescència. Tanmateix, els adults més joves (entre 18 i 40 anys) no van mostrar aquesta mateixa tendència i, en alguns casos, van preferir la música publicada abans de néixer a la música de la seva adolescència. Això ens suggereix que les cançons de la nostra adolescència poden vincular-se estretament amb records del nostre passat, fins i tot si no valorem personalment la música, i pot deure's a que aquests sons han acompanyat diversos moments memorables d'aquest període (balls escolars, reunions amb amics, graduacions, etc.)
Tanmateix, la majoria dels entrevistats va preferir algunes cançons independentment de l'edat que tenien quan aquestes estaven a les llistes musicals. Per exemple, es va veure un augment general en la quantitat de persones que preferien les cançons des de finals de la dècada de 1970 fins a principis de la de 1980, fins i tot en participants que encara no havien nascut durant aquell període de temps. Això suggereix que la música pop de certs períodes de temps es valora intergeneracionalment. Les cançons d'aquest període que s'utilitzaven a l'estudi inclouen Hotel Califòrnia, dels Eagles, I Will Survive, de Gloria Gaynor, i Billie Jean, de Michael Jackson.
En definitiva, sembla que no estem tan interessats en la música de la nostra joventut perquè pensem que és millor que la d'altres èpoques, sinó perquè està íntimament lligada als nostres records personals. Tanmateix, algunes cançons poden transcendir els límits generacionals. Els anunciants que vulguin provocar una reacció nostàlgica d'un determinat grup demogràfic de consumidors han de prendre nota. També ho haurien de fer els metges que busquen reconnectar els pacients amb records del seu passat.