Espifiada majúscula al Museu del Prado. Dissabte passat, la institució madrilenya va decidir homenatjar Fernando Fernán Gómez cent anys després del seu naixement recitant un monòleg inèdit del seu repertori, Soldado, davant el quadre de Las Lanzas de Velázquez. L'encarregat de representar-lo va ser l'actor Daniel Ortiz. L'acte, solemne i elegant, hauria passat sense pena ni glòria si no fos perquè el text en qüestió no era de Fernán Gómez, sinó d'Arturo Pérez-Reverte. Surrealista.
Juan Martínez Acosta, investigador i estudiant de la Universitat de Múrcia, va detectar l'errada poc després, segons va informar l'Agència EFE aquest dimecres. Després de llegir l'inici de l'actuació d'Ortiz, l'investigador va revisar un dels seus textos preferits de Pérez-Reverte, La fiel infantería, corresponent a un article publicat a la revista El Semanal del 31 de gener de 1992. No hi havia dubte, els textos eren idèntics.
"Aún no se había inventado la fotografía; pero aquel tipo, Velázquez, recogió el momento. Estábamos allí, engalanados como para el Corpus, y a lo lejos Breda estaba en llamas (...)", resa el l'escrit de Pérez-Reverte, exactament les mateixes paraules que l'actor va pronunciar quan recitava el text que en teoria corresponia a Soldado, una peça inèdita atribuïda a Fernán Gómez i inclosa a Teatro, llibre editat el 2019 amb material inclòs per la neta de l'escriptor.
Un error humà
Però a què es deu, aquesta errada? La néta de Fernán Gómez, Helena de Llanos, va explicar a EFE que, després de la mort de l'escriptora i parella del dramaturg Enma Cohen (2016), es va dedicar a classificar i organitzar l'arxiu personal que ambdos artistes tenien a Algete, Madrid.
Entre la documentació trobada, la néta va detectar cinc folis mecanoscrits encapçalats pel nom Fernando Fernán Gómez i el títol Monólogo. Soldados, a més d'estar signats al final, com és habitual en els textos del seu avi, amb les inicials FFG a màquina, però sense data.
Conseqüentment, els textos en qüestió van ser inclosos al llibre Teatro, editat per Galaxia Gutenberg el 2019, un volum de més de mil pàgines que ella i Manuel Benítez van publicar amb l'objectiu de recopilar tot el teatre de Fernán Gómez. El que no va calibrar, però, és que un dels textos que el conformen no era del seu avi, sinó de Pérez-Reverte.
Pérez-Reverte / GTRES
I Pérez-Reverte què?
"No em sento agreujat, sinó tot el contrari, honrat perquè Fernando ho incorporés als seus papers", va dir l'autor d'Alatriste, qui va considerar com a hipòtesi més probable que a Fernán Gómez, un "home enorme, un gran actor i un gran escriptor", li agradés el text i volgués incorporar-lo als seus papers per a treballar-hi.
Pérez-Reverte assegura que Fernán Gómez, amb el qual va coincidir com a acadèmics de número a la Reial Acadèmia de la Llengua entre 2003 i 2007, mai li va esmentar ni li va mostrar interès per aquest article, que posteriorment va incloure al llibre Obra Breve, publicat el 1995 per l'editorial Alfaguara.
Això sí, l'escriptor nascut a Cartagena ha demanat que el Museu del Prado segueixi amb les representacions però aclareixi que l'autor del text en el qual es basa la teatralització és seu.