A l'incendi que va consumir el diumenge a la nit el Museu Nacional de Rio de Janeiro només se n'han salvat els meteorits. Una de les estrelles de la col·lecció de cossos astrals, el meteorit de Bendegó, una immensa peça de ferro de  5.260 kg trobada a l'Estat de Bahia, ha resistit l'incendi sense problema. La resta de les peces, gairebé sense excepció, s'han perdut. La majoria dels fons d'arqueologia, d'etnografia i de ciències naturals han quedat totalment destruits.

El meteorit Bendegó abans de l'incendi. Foto: Dornicke.

Museu mundial

Quan el museu es va crear, a principis del XIX, es va fer amb una perspectiva molt eurocèntrica. No pretenia ser tant un museu de les especificitats brasileres, sinó un gran museu que demostrés que el Brasil podia tenir un centre museístic de les mateixes característiques que els que tenien les grans capitals mundials. Per això, entre les grans col·leccions que tenia originalment, en destacava la d'arqueologia egípcia. En aquell temps l'egiptologia estava de moda i la família reial portuguesa va apostar, des de bon principi, per adquirir arqueologia egípcia i va aconseguir una rica col·lecció de mòmies. Per la seva banda l'emperadriu Teresa Cristina es va interessar per l'art greco-romà i va crear el fonament d'un gran fons en aquest camp. En part procedia d'unes expedicions arqueològiques finançades per la pròpia emperadriu. Fins i tot es conservaven, a Rio de Janeiro, alguns frescos de la ciutat de Pompeia.

Sarcòfag de Sha-amun-en-su. Tercer Període Intermedi, XXIII Dinastia, c. 750 BC. Museu Nacional del Brasil.

Un gran museu de ciències naturals

Ben aviat el Museu va adonar-se de l'enorme potencial de la natura brasilera. En crear-se ja va heretar el fons de la "Casa de los Passaros", el primer museu d'història natural del país. I va començar a crear fons espectaculars amb peces procedents del territori. Així es van crear algunes de les col·leccions que més triomfaven al museu. En primer lloc la de meteorits, amb 62 peces, que és la que més s'ha salvat. També hi havia un interessant fons de dinosaures, amb diversos esquelets sencers d'aquests animals; entre els quals un gran fòssil trobat a Minas Gerais, el d'un Maxakalisaurus topai. També tenia un interessant fons de paleoantropologia, entre el que hi destacava el crani de Luzia, l'ésser humà més antic del continent; amb 13.000 anys, era un material arqueològic bàsic per a conèixer el poblament del continent americà. Però també tenien col·leccions de papallones, de minerals, de fòssils i de petxines que encantaven als visitants. Ja el 1819 es va crear al palau un jardí botànic, amb l'ajuda de destacats naturalistes, que va ajudar a reforçar la part naturalista del museu.

Maxakalisaurus topai. Foto: GeoPotinga.

Museu dels americans

Amb el temps el museu va anar-se interessant més per les cultures pròpies del continent americà i va acabar agrupant una gran col·lecció de cultura indígena i afrobrasilera. Tenia un molt bon fons d'objectes prehispànics de tot Amèrica: des d'una mòmia aymará, amb el crani deformat com era tradició, fins a una col·lecció molt bona d'objectes tèxtils, ceràmics i lítics de les cultures andines. De forma separada, el Museu comptava amb una gran col·lecció de 90.000 artefactes creats pels pobles brasilers precolombins. També disposava d'un important fons d'etnografia brasilera, amb 30.000 objectes: cistells, màscares, armes, joguines, instruments musicals, objectes rituals, robes... Molt menor, el Museu comptava també amb una col·lecció d'etnografia africana i afroamericana. Curiosament, el Museu Nacional del Brasil també tenia una rica col·lecció d'objectes del Pacífic, que va ser adquirida per l'emperado Dom Pedro. 

Vas de la cultura Santarém: 1000-1400 dC. Foto: Doricke.

El palau dels emperadors

L'edifici Paço de São Cristovão tenia, també un gran valor. Es tractava d'una construcció d'estil neoclàssic, que es va començar a construir el 1803 i es va acabar el 1862. Va ser a partir de 1822, data de la independència del Brasil, la residència imperial dels emperadors brasilers (Pere I ja hi vivia des del 1817, abans de proclamar-se empereador). En les successives reconstruccions hi van treballar destacats arquitectes i artistes brasilers i estrangers, que van donar-li la forma que el palau tenia fins ara. Quan es va proclamar la República, el 1889, el palau va quedar desert i es va aprofitar per celebrar-hi l'Assemblea Constituent del país. El 1892 es van retirar els objectes imperials (com el tron) i s'hi va instal·lar el Museu Nacional, que abans estava ubicat al Campo de Santana. A unes poques sales es va respectar la decoració encarregada per la família imperial. Ara l'edifici ha quedat completament destruït.

Foto: Halley Pacheco de Oliveira.

Museu i universitat

El Museu Nacional fa poc va acomplir 200 anys. Es diu que tenia 20 milions de peces, i la seva biblioteca seria la més gran, a nivell científic, del Brasil, amb més de 530.000 títols. Era un museu especial, perquè era administrat per una universitat pública, la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ). De fet, al mateix palau hi ha laboratoris i altres instal·lacions de la UFRJ, i era la seu de diversos cursos de postgrau. L'incendi, per tant, ha estat vist amb especial dolor pels estudiants d'aquesta institució. De fet, feia temps que els universitaris advertien que el retall de pressupostos que es vivia des del 2014 posava en perill la continuïtat del museu.