Sabadell, la cinquena ciutat amb més població de Catalunya, darrere de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Badalona, ha patit aquest dijous la seva cinquena nit d'aldarulls i incidents entre violents ocupes i veïns. Tot i que la policia estava advertida per les quatre nits anteriors, aquesta ha estat la més violenta, malgrat que el desplegament d'agents de Mossos d'Esquadra ha estat el més important. L'origen del conflicte és una disputa entre un grup d'ocupes violents, majoritàriament d'origen magribí, que solen generar problemes i baralles al veïnat i un grup de veïns que diu haver-se afartat de la passivitat política per solucionar el problema.

Evidentment, cap d'aquests problemes, que se succeeixen amb massa regularitat al territori català, no tenen una solució fàcil, com no la tenen a la resta de l'Estat espanyol, ni a altres països del nostre entorn. L'aposta pel silenci davant d'aquesta mena de violència, cosa que sol ser el refugi de molts polítics, creient que així el problema desapareixeria com per art de màgia, ja s'ha comprovat que és una estratègia pèssima. La ciutadania el que acaba fent és allunyar-se dels partits centrals i buscar empara en formacions radicals que amb molt pocs vímets acaben fent un cistell. Pensar que Catalunya serà diferent de països del nostre entorn és enganyar-se i el que caldria fer és corregir els errors que abans d'altres han comès en comptes de tancar els ulls davant de la realitat.

Em consta, per molts batlles catalans, que la preocupació és màxima i que encreuen els dits perquè no acabi passant als seus municipis

Encara que és obvi que hi ha agitadors d'extrema dreta identificats en els esdeveniments de Sabadell, l'equiparació dels ocupes violents amb el conjunt de veïns immersos en la batalla que ha fet l'Ajuntament no ha contribuït a rebaixar els ànims. Potser és la manca d'experiència davant posicions de batlles molt menys contemporitzadors, com Albiol a Badalona, Bote a Mataró, l'avui consellera Parlón en els seus anys de batllessa de Santa Coloma o David Quirós a l'Hospitalet, que ha rebut, en aquest aspecte, una bona herència de Núria Marín, batllessa entre el 2008 i el 2024.

És evident que més enllà d'enquestes de CEO o del CIS, la seguretat és el primer problema de la gent, encara que l'habitatge s'hagi situat com la principal preocupació. I esdeveniments no gaire diferents dels de Sabadell s'han produït últimament a Sant Sadurní d'Anoia, Piera o Salt, municipis on hi ha una crispació latent que, al mínim esclat, es descontrola. En aquest aspecte, la preocupació és més gran davant els mesos d'estiu, període en què els aldarulls solen ser més habituals. Em consta, per molts batlles catalans, que la preocupació és màxima i que encreuen els dits perquè no acabi passant als seus municipis. L'altre dia, un grup d'alcaldes m'explicava que no saben com fer-s'ho perquè a Barcelona s'entengui que els seus problemes són diferents i que cal canviar lleis, mentalitat davant els obstacles i preparar les policies locals per ser un complement dels Mossos i que s'impliquin, cosa que no sempre passa.