El dilluns 25 el Museu Marítim inaugurarà l'exposició permanent Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana, s. XVIII-XX i l'espai Les Sorres X. Un vaixell medieval. Amb aquests dos elements, aquest museu culmina el procés de remodelació endegat fa més de 5 anys, amb la rehabilitació de l'edifici i la renovació museogràfica del conjunt de la instal·lació. Catalunya mar enllà és un recorregut per tres segles de marina catalana i, sobretot, per la seva projecció atlàntica, en tant que Les Sorres X mostra les restes trobades d'una barca medieval, l'única que es conserva al país. Amb aquesta nova museïtzació surten a la llum algunes peces excepcionals que havien estat tancades a les reserves durant els darrers lustres. La presentació d'aquestes col·leccions tindrà lloc dilluns a les 12h30, i durant la resta de la jornada el públic tindrà accés lliure a tot el museu (es pot aprofitar l'ocasió per contemplar les dues exposicions temporals, molt atractives: Antoni Benages, el mestre que va prometre el mar i Port, territori de frontera).
Nouvelle description de la Fameuse Ville de Barcelone cappitalle de la province de Catalogne. Pintura a l’oli. Fons: Patrimoni moble Museu Marítim de Barcelona. Fotografia: Museu Marítim de Barcelona.
Novetats notables
Enric Garcia, cap de l'àrea de gestió de col·leccions i del coneixement del Museu Marítim, ha presentat la nova col·lecció a la premsa i ha explicat que l'objectiu principal és que el visitant aprengui "passant-s'ho bé" i que el pas pel museu no sigui una aspra lliçó d'història. Per això s'opta per una història amb una visió humana, que s'estructura en diferents nivells, el que permet una visita més aprofundida per al públic més expert, o més ràpida per al simple curiós (que pot optar per les audioguies). Algunes de les peces incorporades a l'exposició permanent són d'una immensa vistositat: des del mascaró de proa del Mercat del Ninot (que representa un adolescent que acaba de rebre el "titolet" d'oficial de tercera) fins una curiosa caixa de fusta compartimentada per al transport de mercaderies valuoses.
Una innovadora peça pedagògica del XIX
Entre les peces més vistoses hi ha la reproducció de la fragata Barcelona. Es tracta de la gran maqueta usada a l'Escola de Nàutica de la capital catalana per fer les classes pràctiques dels futurs pilots. És una còpia perfecta d'un vaixell de l'època; diuen que fins i tot els nusos fets amb els fils a la maqueta són idèntics als nusos realitzats amb maromes als vaixells reals. L'utilitzaven els joves mariners, dirigits per Sinibald Mas (el navegant avi del diplomàtic de mateix nom). Diuen que un cop obtingut el títol se'ls oferia la possibilitat de fer les pràctiques navegant com a corsaris, sota el comandament experimentat de Mas. El primer vídeo de l'exposició, d'una gran espectacularitat, intenta oferir un punt èpic a la visita del nou espai que es tanca, òbviament, a la part del museu més propera al mar, on hi ha diverses embarcacions d'època visibles des de l'exterior.
La Blanca Aurora. Maria Parés. Fons: Patrimoni moble Museu Marítim de Barcelona. Fotografia: Pere de Prada.
Del 1714 a l'actualitat
La nova museografia usa un fil cronològic per explicar els darrers tres segles de la història de la marina catalana. S'inicia amb la participació catalana al comerç ultramarí a partir del 1714... Inclou en aquest primer espai un espectacular vídeo d'introducció, un apartat dedicat al coneixement nàutic i a les tècniques de vela i un àmbit sobre les mercaderies usades amb aquest comerç i sobre les rutes transatlàntiques (amb una menció especial al tràfic d'esclaus). El Museu deixa ben clar que de 1750 a 1850 van ser el segle d'or de la marina catalana, que posteriorment s'esfondraria en no poder competir amb el mercat internacional. Aquest primer espai està clarament diferenciat d'un segon àmbit reservat a la navegació a motor (en la què els catalans mai no recuperarien el protagonisme perdut). El canvi tecnològic va afectar els vaixells, però també el port, les dinàmiques comercials, el capital invertit al sector nàutic... L'exposició permanent té un gran apartat reservat a la Compañía Transatlántica i al seu paper en les etapes finals de l'aventura colonial espanyola, i un de més discret reservat a la Compañía Transmediterránea i les comunicacions de proximitat. A través d'aquest apartat s'explica el paper de la navegació en les migracions, en el comerç, en els contactes internacionals... L'exposició es clou amb un vídeo a través del qual es vol explicar quina és avui en dia la relación entre la societat i el mar.
Detall de la proa de l’Ictineo. Fotografia: Museu Marítim de Barcelona.
L'aventura del català emprenedor
Catalunya mar enllà es presenta com un recorregut pels tres segles de comerç ultramarí català. En el fons recupera alguns dels tòpics de la historiografia tradicional, sobre l'esperit empresarial dels catalans ("l'empenta"), i l'empelta amb discursos molt contemporanis, com el de les "oportunitats". Incorpora, de forma molt necessària i molt digna, un dels pitjors episodis de la marina catalana: la seva implicació en el tràfic d'esclaus (amb una peça de gran interés: el quadre Apresamiento escandaloso de la corbeta española Conchita). També cita de forma destacada la participació de la Compañía Trasatlántica en l'empresa colonial. Però manté un perfil menys crític en molts altres aspectes: s'hauria agraït una major vinculació de la història catalana amb la història global. S'empra el mot "seguretat", per referir-se a l'hegemonia (tot i que els catalans van dedicar-se al cors durant bona part d'aquest període). I pràcticament no hi ha referències al fet colonial, com si el mercat americà estigués obert als catalans per pròpia decisió de les poblacions de la zona. Seria bo deixar clar que, malgrat tot, el mar no és de tots.
Col·lecció de models de vaixells de vela de construcció catalana. Fotografia: Museu Marítim de Barcelona.
L'edat mitjana surt a la llum
Quan es construïa, prop de Castelldefels, el canal olímpic per als Jocs Olímpics de 1992, es va trobar entre les maresmes, un derelicte. Els experts van constatar que es tractava de les restes d'un vaixell medieval, la qual cosa li conferia un valor excepcional, perquè hi ha molt poques peces d'aquest període. Es va haver de practicar una excavació d'urgència per tal d'extreure les restes. Es va treballar durant 24 hores, en tres torns, durant 10 dies, per tal de no destruir la peça. Ara, un quart de segle més tard, aquest vestigi excepcional del passat, cedit per la Generalitat, es mostra al Museu Marítim, com una de les peces de major valor històric (tot i que potser molta gent no pugui apreciar-ne el valor). Després d'una tasca de restauració exhaustiva, els arqueòlegs i restauradors han aconseguir col·locar un 80% de les fustes trobades, que es mantenen en un sorprenent bon estat.
Les Sorres X. Foto: Museu Marítim.
Peça medieval entre muralles medievals
A més de Catalunya mar enllà, el nou espai expositiu incorpora un àmbit reservat a Les Sorres X, amb el seu propi tractament museístic diferenciat. Les Sorres X és el desè derelicte (tot i que l'únic medieval) extret de la zona pantanosa de Les Sorres (entre Gavà, Viladecans i Castelldefels). És un petit vaixell de cabotatge amb una estructura molt similar a la que es va usar en els vaixells de cabotatge catalans fins a principis del segle XX (per això es presenta el derelicte acompanyat d'un parell de vaixells més moderns similars). De fet, aquesta nau medieval era molt sòlida, i els especialistes no entenen perquè va ser abandonada amb la seva càrrega, perquè no es troba el motiu del naufragi (especulen amb la possibilitat que fos atacada). Per les restes associades al derelicte, s'ha constatat que aquest vaixell duia, en grans pots de ceràmica, tonyina, probablement procedent d'Andalusia. Els conservadors han decidit presentar aquestes restes el més a prop possible de la muralla medieval que circumval·la el museu, ja que mentre algú construïa aquestes muralles, algú estava comerciant o pescant amb Les Sorres. Aquest espai s'ha ambientat amb pintures de temàtica marítima procedents de pintures d'època i amb textos dels clàssics de la literatura catalana referents al mar.
Espai expositiu Les Sorres X.
Barcelona deixa de donar l'esquena al mar
Amb aquesta remodelació, el Museu Marítim aconsegueix ampliar notablement aquesta situació i consolidar una col·lecció permanent que reivindica la història marítima de Catalunya. La gran galera, la principal atracció d'aquest museu, comença a estar acompanyada per una col·lecció que ofereix una perspectiva més global i coherent. No és un intent globalitzador de presentar, en un sol espai, les relacions entre Catalunya i el mar, sinó que es composa d'una sèrie d'espais fragmentats que ofereixen grans perspectives, com "Drassanes i galeres" o "7 vaixells, 7 històries". El Museu Marítim manté així una col·lecció permanent sòlida que es complementa amb un ambiciós programa d'exposicions temporals. En aquests moments se'n mostren dues molt ambicioses i amb un gran èxit de públic i crítica: Antoni Benages, el mestre que va prometre el mar i Port, territori de frontera. Enric Garcia, malgrat tot, ja somnia en ampliar la col·lecció i apunta que caldria exhibir una embarcació romana al Museu Marítim. Adverteix que un projecte d'aquests no és qüestió de setmanes ni de mesos, sinó d'anys, perquè cal un procés de restauració i museïtzació molt complex. I no deixa de somniar en recuperar els diorames del vell museu, d'una gran bellesa. Però això, òbviament, no serà per demà.
Foto de portada: Fragata Barcelona. Model de fragata mercant. Segona meitat del segle XIX. Fons: Patrimoni moble. Fotografia: Museu Marítim de Barcelona.