Willy Colon, una de les figures més emblemàtiques de la salsa, ha mort aquest dissabte a 75 anys a causa de complicacions respiratòries després d’alguns dies hospitalitzat en un centre mèdic de Nova York. Colon, conegut com “el varó de la salsa” o “el dolent del Bronx”, el barri on va créixer, és un dels artistes de salsa més exitosos de tots els temps, amb més de 30 milions d’àlbums venuts, múltiples discos de platí i 11 nominacions combinades als premis Grammy i Latin Grammy. Willy (o Willie) Colon és considerat un pilar fonamental en el creixement de la salsa i, des del seu debut amb 15 anys amb Fania Records, va transformar aquest gènere musical en prioritzar trombons agressius, percussió afilada i ritmes del carrer, fusionant els sons caribenys amb jazz, funk, i soul, per crear el “so de Nova York”. El seu àlbum El Malo (1967), amb Héctor Lavoe, va definir aquesta estètica “brava” de barri, allunyada de les orquestres festives tradicionals. Però Colon també va tenir una faceta de productor i arranjador, i va produir l’àlbum Siembra (1978), el disc de salsa més venut de la història, amb 3 milions de còpies, que conté el tema Pedro Navaja, una de les cançons icòniques escrita per Rubén Blades, amb Colón en la producció, els cors i la direcció musical. 

“És amb profunda tristesa que anunciem la mort del nostre estimat espòs, pare i reconegut músic, Willie Colón”, van assenyalar els seus familiars en un comunicat a la pàgina de Facebook de l'artista. “Ha partit en pau aquest matí, envoltat de la seva estimada família. Tot i que plorem la seva absència, també ens alegrem pel regal etern de la seva música i pels records estimats que va crear, que viuran per sempre”. “La nostra família està profundament agraïda per les vostres oracions i suport durant aquest temps de dol. Demanem amablement privacitat mentre travessem aquest procés de dol”, va afegir el comunicat emès pels familiars de Willy Colón. El missatge va anar acompanyat d’una fotografia històrica de Willie Colón tocant el seu trombó, recordant per què es va convertir en una icona de la música llatina al món. Entre els seus temes més emblemàtics hi ha Idilio, Aguanilé, El Abuela Barón, Gitana, Talento en Televisión, Che Che Col i Pecado Poder Hablar, clàssics que van marcar generacions i que reflecteixen la seva influència en la salsa moderna. El cim, però, va arribar amb, Pedro Navaja que explica la història d’un astut delinqüent de barri novaiorquès amb dent d’or i navalla al gavany, que assalta una dona anomenada Mae Inés, però acaba mort per ella en un gir irònic: “la vida et dona sorpreses, sorpreses et dona la vida”, i t’enlaira quan menys ho penses i et baixa quan menys ho vols”. Està inspirada en Mack the Knife (de L’òpera dels tres rals de Bertolt Brecht i Kurt Weill, popularitzada per Louis Armstrong), adaptada al context urbà llatí amb influències de criminals reals caribenys i escapistes del segle XVIII.  Només es va conèixer la noticia de la seva mort, el món de la música llatina es va bolcar en mostres de condol, amb centenars de publicacions a les xarxes socials, entre ells Rubén Blades, amb qui va immortalitzar la canó, fins a Marc Anthony o a Bad Bunny, entre otros.

Willy Colón, nascut com a William Anthony Colón Román el 28 d’abril de 1950 en el Bronx de Nova York, de pares -William, obrer de fàbrica, i Aracelly, mestressa de casa— va créixer entre els ritmes populars de Puerto Rico que sentia cantar a la seva àvia paterna, Toña, que el va encaminar molt aviat a l’estudi de la trompeta i el clarinet. Va formar un duet llegendari amb Lavoe (11 discos, com Cosa Nuestra amb Che Che Colé i Asalto Navideño), va col·laborar amb Celia Cruz i va assolir el cim amb Rubén Blades a Siembra (1978); va produir èxits en solitari com The Good, the Bad and the Ugly (1976). Va innovar fusionant la salsa amb el jazz, el funk i ritmes porto-riquenys, i va continuar enregistrant fins als anys noranta (Top Secret, Hecho en Puerto Rico).

Willie Colón va estar casat durant més de cinc dècades amb Julia Colón Craig (també coneguda com a Julia May Craig o Julia Craig), d’origen irlandès, a qui va conèixer a Nova York als anys 70 o 80. Ella va ser el seu principal suport emocional i familiar, especialment després del seu accident del 2021 que va patir mentre viatjava en una autocaravana amb la seva dona per Outer Banks, a Carolina del Nord. Julia va patir talls i contusions lleus; Colón va afrontar una llarga rehabilitació amb seqüeles a l’esquena, als pulmons i al cap, que van afectar la seva salut fins a la seva mort. Ell mateix va relatar que Julia li va salvar la vida en sostenir-lo durant l’impacte. Va tenir quatre fills biològics amb Julia: Willie Jr. (policia a Nova York, possiblement d’una relació prèvia però integrat a la família), Miguel (o Ian), Diego i Alejandro (o Antonio), tots amb perfils baixos i allunyats dels mitjans. A més, va adoptar el seu nebot Joe després de la mort de la seva germana Cynthia el 1976, sumant cinc fills en total; era avi i besavi.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!