Ha mort Miss.Tic, tota una icona de l'art urbà, especialment al districte 13 de París, infinit llenç de les seves obres. Tenia 66 anys. Les coses no li van ser mai fàcils.
La nit que l'artista Keith Haring va ballar acid house a la millor discoteca de Barcelona
Punk i esprais
MIss.Tic era el nom artístic rere el que s'amagava Radhia Novat. Havia nascut a Montmartre, ben a prop de l'emblemàtica basílica del Sacré-Coeur, una nit de finals de febrer de 1956, filla d'un immigrant tunisià i una mare de la Normandia. Temps després la família es mudaria al suburbi d'Orly, al sud de la capital francesa. Temps després Radhia va perdre a la seva mare, la seva àvia i el seu germà petit en un accident de cotxe. Només li quedava el seu pare. Va morir sis anys més tard. Eren els inicis de al dècada dels vuitanta. Va voler deixar enrere tot el seu univers esquinçat. Va refugiar-se a Califòrnia, fent vida amb la incipient comunitat punk que emergia a ciutats com Los Angeles o San Francisco. Allà va descobrir el món del graffiti. A les grans urbs nord-americanes, l'art urbà estava en ple procés d'ebullició i eclosió i ella va quedar fascinada amb el poder subversiu d'aquella jove expressió de creació.
Va tornar a París després d'una ruptura sentimental complicada. Va intentar oblidar aquella derrota emotiva estudiant arts aplicades i teatre de carrer. Dues passions que va unificar quan va decidir donar sortida a la seva creativitat a través del graffiti, convertint-se així en una de les primeres artistes urbanes (homes i dones) d'Europa, tot una referent i pionera de la tècnica dels stencils (el dibuix de grafitis fent ús de plantilles). Creacions que completava amb poemes, versos que donaven molta més força a les seves obres.
Fantasies i estereotips
En aquells anys, els primers de la dècada dels vuitanta, era impossible passejar per barris parisencs com Ménilmontant, Montmartre, Le Marais, Montorgueil, Butte-aux-Cailles i no topar-se amb una obra de Miss.Tic. A través dels seus murals, l'artista explicava la seva vida, desitjos, ruptures, defectes o fantasies. Jugava amb els estereotips de la dona seductora, el fetitxisme i qüestionava la imatge de la “dona objecte”. "Perdem una artista immensa, una dona commovedora i profunda; les seves plantilles, que s'han convertit en icòniques, continuaran poetitzant els nostres carrers durant molt de temps", ha destacat el Ministeri de Cultura francès en una nota publicada aquest dilluns.
La relació amb les autoritats no sempre va ser tan... idíl·lica. El 1997 va ser detinguda per considerar que les seves pintures eren un acte de vandalisme que deteriorava les façanes. Tres anys després, el gener del 2000, va ser condemnada pel Tribunal d'Apel·lació de París a una multa de més de 3.000 euros. I no va ser fins a l'arribada del segle XXI, que el seu art va passar a ser aclamat per les institucions. Ja avalada pels estaments, va començar a exposar a galeries com el Victoria & Albert Museum de Londres o fires d'art contemporani a ciutats com Venècia o Miami, a més de col·laborar amb marques de moda com Kenzo o Louis Vuitton. I tot i així, sempre tornava a sortir al carrer amb les seves plantilles.