Va ser una de les veus més rellevants de la generació del grunge. Mark Lanegan, vocalista de Screaming Trees i protagonista d'una colpidora carrera en solitari, a més de membre i col·laborador de projectes com Queens of the Stone Age, Mad Season, The Gutter Twins, Soulsavers o The Twilight Singers, ha mort aquest dimarts als 57 anys a la seva casa a Irlanda. "El nostre estimat amic Mark Lanegan ha mort aquest matí a casa seva a Killarney, Irlanda", ha descobert un missatge penjat en el seu compte de Twitter. El comunicat incidia que no "es disposa de més informació de moment", a més de demanar "es respecti la privacitat de la família" de Lanegan, inclosa la seva dona Shelley.
L'artista, nascut en l'estat de Washington (nord-oest dels EUA) el 25 de novembre de 1964, va relatar aquest desembre passat la seva dura lluita contra la covid-19, que el va portar a entrar en coma durant mesos i el va apropar a la mort en diverses ocasions. Al seu llibre de memòries Devil in a Coma, del que el diari The Guardian va publicar un extracte, Lanegan relata de forma colpidora les al·lucinacions que va patir per culpa de la malaltia mentre recobrava i perdia la consciència en les cures intensives d'un hospital. "Aquesta cosa m'estava intentant desmuntar, el meu cos i la meva ment, i no hi havia cap final a la vista", va escriure. Mesos abans, havia estat un furibund negacionista que va difondre diferents teories de la conspiració sobre la covid i que va rebutjar vacunar-se.
L'amic de Kurt
Encara que va ser la seva experiència més extrema, no era la primera vegada que Lanegan mirava de cara a la mort, fruit d'una vida plena d'excessos que ja va acabar amb la vida alguns dels seus grans companys amb qui va formar l'escena "grunge" de començaments dels anys 90. Íntim amic de Kurt Cobain -el difunt líder de Nirvana-, Lanegan havia estat ingressat en innombrables ocasions a causa de les seves addiccions, però sempre va aconseguir sortir a la superfície per exhibir la seva veu de baríton tant amb els Screaming Trees com amb els Queens of the Stone Age o en solitari. Al llarg de la dècada de 1990, el cantant va combinar els seus discos amb els Screaming Trees, un dels grups pioners del "grunge" amb els que va publicar discos tan fonamentals com Sweet Oblivion (Epic Records, 1992) o Dust (Epic Records, 1996), amb les seves primeres aventures en solitari.
Mark Lanegan ha mort aquest dimarts 22 de febrer als 57 anys. Foto: EFE
Cançons per a sords
Van ser les seves col·laboracions amb els Queens of the Stone Age a començaments d'aquest segle el que li van oferir una projecció encara més gran, especialment gràcies a la seva participació en l'àlbum Songs for the deaf (2002). La banda de Josh Homme va exhibir amb comptagotes el talent de Lanegan, tant en discos com en actuacions en directe, però la seva veu cavernosa va arribar a noves audiències i es va convertir en una de les més buscades a nombrosos festivals de rock. Aquest timbre característic va ser també un poderós reclam per a altres artistes allunyats del rock dur, com la cantant de Belle & Sebastian, Isobel Campbell, amb qui va col·laborar a tres àlbums. La seva gamma de treballs conjunts amb prou feines coneixia fronteres musicals: des del rock alternatiu de Gutter Twins, que va formar al costat del líder d'Afghan Whigs, Greg Dulli, a l'electrònica de Moby o UNKLE. Els seus dotze àlbums en solitari mai van gaudir del mateix èxit, però van saber guanyar-se-li una petita (gran) legió d'incondicionals que avui ploren la seva pèrdua.