El poeta sabadellenc Josep-Ramon Blanch ha mort aquest dilluns, als 73 anys. Es va iniciar en el món de la poesia als 19 anys a través d'un recull de poemes que va publicar a la revista Riutort de Sabadell. Les seves primeres obres editades arribarien a la dècada dels 70, com 'Emilie Kraufort, alumna de primària' (1972), 'De rems i hores' (1974) i 'Diorames' (1975).

Entre les obres més destacades hi ha 'L’ocell imperfecte' (1996) i 'Caïm' (2015), amb els que va guanyar el Crítica Serra d'Or. Amb 'L'ocell imperfecte', a més, Bach va introduir el personatge de Kosambi, a qui va donar continuïtat després a 'Viatge al cor de Li Bo (1997)', 'Ploma blanca. Poesia oral africana' (1999), 'Kosambi, el narrador' (2006) o 'El primer núvol' (2007).

A més de poesia, Bach va escriure també narrativa i teatre. Segons l’editor i crític Manuel Costa: “Bach és un illot solitari dins la poètica catalana, allunyat de tots els ismes, dels grupuscles i de les més acreditades escoles, conrea la ironia i la tendresa en un viatge impossible cap a una felicitat imaginada que el lector estima i agraeix”.

La seva obra teatral comprèn el recull de peces breus 'Almanac intermitent' (2004); 'Diàlegs morals sobre la felicitat' (2008), premi Recull-Josep Ametller, i 'La dama de cors se'n va de copes' (2009). En prosa és autor d’'El mirall insubornable' (1993) i de les narracions per a públic juvenil 'Viatge per l’Àfrica' (2000), 'El gos poeta' (2007) i 'El ventríloc tartamut' (2015).