S'ha mort Joan Roca, baixista i membre d'Antònia Font, a 54 anys. Segons recull aquest dimecres la premsa local, el traspàs ha tingut lloc aquesta matinada després d'una llarga malaltia. La notícia suposa un cop molt dur per a la música en català, de la qual la banda s'ha convertit en un dels seus màxims exponents durant les últimes tres dècades. El grup va néixer l'any 1997 amb Pau Debon a la veu, Joan Miquel Oliver a la guitarra, Jaume Manresa als teclats, Pere Debon a la bateria i Pere Estarellas al baix, però Roca el va substituir just al començament. Sempre va tenir un perfil discret, però el seu baix va ser una peça imprescindible per al grup, tot un fenomen musical gràcies a una proposta que combina pop, experimentació, humor, ciència-ficció i referències tant al paisatge com a la identitat mediterrània.
Nascut el 1972 a Son Sardina (Palma), Roca va participar en tots els àlbums de la banda a partir d'A Rússia (2001), el segon treball després d'un primer disc del 1998. Antònia Font es va consolidar el 2002 amb Alegria, i després van venir Taxi (2004), Batiscafo Katiuscas (2006), Lamparetes (2011) i Vostè és aquí (2012), un seguit de discos que van situar el grup en un lloc central del pop en català. Es van separar el 2013, però l'any 2022 es van tornar a ajuntar per publicar Un minut estroboscòpica i iniciar al Primavera Sound i al Palau Sant Jordi una nova etapa molt ben rebuda tant pel públic com per la crítica. Si bé la gira de retorn va acabar el febrer del 2025 amb un concert al Liceu, la banda continuava en marxa i, de fet, aquest cap de setmana havien d'actuar al desè aniversari de la MoboFest, a Sant Joan (Pla de Mallorca).
L'èxit d'Antònia Font i altres projects
Un dels moments culminants d'Antònia Font va arribar amb Coser i cantar (2007), un recopilatori amb cançons de discs anteriors acompanyades per una orquestra. La feina va ser tan bona que va guanyar el Premi Nacional de Música de Catalunya i el guardó al millor àlbum de pop dels Premis de la Música, i va ser presentat el 2008 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, d'on va sortir el disc en directe Pareix talment una foto. Dos premis que s'ajunten a molts altres guardons, com diversos premis Enderrock. Una carrera plena d'èxits gràcies a, en part, el baix de Joan Roca, decisiu per construir la identitat sonora inconfusible d'Antònia Font.
Més enllà d'Antònia Font, Roca va desenvolupar altres projectes, com el trio de jazz experimental Geometrical Sardine, amb Jaume Rosselló i Pep Aspas, com també Dinamo, U Jazz Quartet i Ensemble ACA. A més, va actuar amb l'Orquestra Simfònica de Balears, amb la qual tocava el contrabaix, instrument en el qual es va formar en el Conservatori Superior de les Illes Balears. Era biòleg de formació, aficionat als esports relacionats amb la natura i combinava la seva carrera musical amb la seva feina al capdavant de l'empresa de projectes paisatgístics que va fundar. D'entre moltes mostres de suport a la família, destaca la de la presidenta Marga Prohens, que cita la cançó d'Antònia Font "Tristesa" per dir que "a partir d'avui, aquesta cançó ja no sonarà igual sense el so inconfusible del teu baix". "Per a molts de nosaltres, i per a tantes generacions, Antònia Font ha estat la banda sonora de grans moments i de tantes històries. Gràcies, Joan, per fer-nos cantar, ballar, riure i somiar. Per fer-nos sentir tanta alegria i per formar part de les nostres vides a través de la música. Les teves notes i el teu llegat perduraran per sempre", ha conclòs.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral, de paraigües dins sa neu. D’arbres tan indiferents, de rellotges aturats, d’impossibles sentiments.
— Marga Prohens (@MargaProhens) July 22, 2026
Sa tristesa, s’alegria, sa tristesa.
Perquè avui tots canviam s’alegria per sa tristesa. A partir d’avui, aquesta cançó ja no…