El prestigiós historiador Josep Fontana ha mort avui als 86 anys. Nascut a Barcelona el 20 de novembre del 1931, va estudiar en aquesta ciutat on es va llicenciar en Història per la Universitat de Barcelona l'any 1956. Es va doctorar per la mateixa universitat l'any 1970. Va ser alumne de Pierre Vilar, Jaume Vicens Vives i Ferran Soldevila.

Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi va tornar l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fins el 1974, va ser catedràtic d’història econòmica a la de València (1974-76) i des del 1976, de nou a la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser vicerector i degà de la Facultat de Lletres. El 1990 va passar a la Universitat Pompeu Fabra, en la qual va ser catedràtic fins a jubilar-se l’any 2001, i en va ser nomenat catedràtic emèrit.

Arxiu personal

Va ser el principal fundador, l’any 1992, de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives de la UPF, que va dirigir fins a l’any 2001. L'any 2011, va donar el seu arxiu personal de més de 37.000 documents a aquest institut. 

Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives, ha introduït les escoles renovadores i el treball d’autors cabdals de la historiografia contemporània, inspirades en bona part pel marxisme, entre els quals hi ha l’escola dels Annales, Eric Hobsman, Eduard Hobswam o Edward Thompson, entre d'altres.

Ha treballat fonamentalment sobre els models de transició de l'antic règim cap al capitalisme i d’una manera monogràfica i molt acurada sobre la formació del mercat peninsular, sobre les revolucions del 1820 i el 1868 a Espanya i a Catalunya i, sobretot, sobre les relacions entre les finances públiques i el desenvolupament econòmic.

Extensa bibliografia

Entre una llarga bibliografia es destaquen La vieja bolsa de Barcelona, 1815-1914 (1961), La revolució de 1820 a Catalunya (1961), Aribau i la indústria cotonera a Catalunya (1963), la seva tesi doctoral La quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820 (1972), Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX (1973), Hacienda y estado, 1823-1830 (1974), La revolución liberal (Política y hacienda 1833-1845) (1977), La crisis del Antiguo Régimen (1808-1833) (1979), Historia. Análisis del pasado y proyecto social (1982), Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la Guerra de Independencia 1808-1814 amb Ramon Garrabou (1986) i La fi de l’Antic Règim i de la industrialització (1988).

Ha col·laborat en obres col·lectives, com ara la Historia agraria de la España contemporánea (1986), dirigida per A. García Sanz i R. Garrabou; ha dirigit, entre altres obres, la Història universal Planeta (1991-94), i ha tingut cura del volum X d’aquesta mateixa obra, L’època de les revolucions, com també de la direcció del volum V de la col·lecció Història de la cultura catalana, dirigida per Pere Gabriel, Naturalisme, positivisme, catalanisme. 1860-1890 (1995).

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat