Aquest dilluns s'ha mort Francesc Nel·lo i Germán, reconegut director de teatre i professor a l’Institut del Teatre. Nel·lo, una de les figures més destacades del teatre català de la segona meitat del segle XX i principis del XXI, ha traspassat a Barcelona amb 94 anys. Deixa enrere un destacat llegat artístic i pedagògic vinculat als escenaris que ha marcat diverses generacions d’actors, directors teatrals i espectadors.
Nascut a Barcelona l’any 1931, Nel·lo va dedicar gran part de la seva vida al teatre, com a dramaturg i director, així com damunt de l’escenari com a actor. És fill de l’escenògraf i ninotaire Francesc Nel·lo i Ventosa i va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va iniciar la seva vinculació professional amb el món escènic. En endavant, va ser un dels impulsors del teatre independent a Catalunya durant els anys 60 i 70.
Nel·lo va dirigir i adaptar clàssics universals com Les noces de Fígaro, Els baixos fons de Gorki, El metge a garrotades de Molière o Guillem Tell de Schiller, entre altres muntatges que van contribuir a renovar i enriquir l'escena catalana. També va treballar a TVE i a TV3 com a realitzador, guionista i ambientador artístic i va col·laborar com a assessor amb entitats com el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, aportant la seva visió i experiència a projectes col·lectius i institucionalitzats.
La seva trajectòria va combinar la interpretació i la direcció escènica amb una intensa activitat pedagògica: va ser professor a l’Institut del Teatre des de 1971 fins a la seva jubilació, on va formar nombrosos joves creadors teatrals. I, a més de la seva activitat als escenaris, va ser narrador amb publicacions com La pell de magrana i set contes més (1958).
"La seva mort representa la pèrdua d’un dels mestres del teatre català contemporani, un creador compromès amb la transmissió del llenguatge escènic i la construcció d’un públic crític i sensibilitzat amb les arts dramàtiques", expressa la família de Francesc Nel·lo en record seu en un comunicat.
Una nissaga reconeguda
Francesc Nel·lo i Germán era també el cap de família d'una destacada nissaga, com a pare del saxofonista i compositor Dani Nel·lo, del geògraf i exdiputat del PSC al Parlament Oriol Nel·lo i de l'escriptor i traductor David Nel·lo —guanyador dels premis Sant Jordi i Prudenci Bertrana de novel·la—.
Així mateix, Nel·lo i Germán era fill del dibuixant i escenògraf teatral Francesc Nel·lo i Ventosa, que va ser una figura destacada de la premsa gràfica catalana durant la República: a l'Esquella de la Torratxa, La Humanitat o La Campana de Gràcia. Nel·lo i Ventosa també va ser militant d'esquerres i va combatre com a voluntari republicà durant la Guerra Civil.