Carla Follis (Torí, 13 d’agost de 1938 - Barcelona, 13 d’octubre de 2025), coneguda artísticament com a Dolly Van Doll, ha mort als 87 anys. Vedet, empresària i artista trans italiana, va ser una figura clau del music-hall europeu (conegut com a espectacle de varietats) i una de les grans protagonistes de la vida nocturna barcelonina durant les dècades dels seixanta i setanta. La seva trajectòria, marcada per la llibertat, l’art i el coratge, la converteix en una pionera de la visibilitat trans a l’escena espanyola.
Nascuda a Torí, Follis va mostrar des de molt petita la seva identitat com a dona i la seva passió per la dansa. Després d’uns inicis difícils en una Itàlia encara colpida per la guerra, va començar a actuar als cabarets d’Europa: primer a Berlín i Hamburg, i després a París, on el 1962 ja era una de les estrelles del mític cabaret Le Carrousel. Dos anys més tard, es va sotmetre a una cirurgia d’afirmació de gènere a Casablanca, sent una de les primeres dones trans italianes a fer-ho.
Trasllat a Barcelona
El 1971 es va establir a Barcelona, ciutat que esdevindria la seva llar i on assoliria l’èxit. Va actuar en sales mítiques com Gambrinus, Barcelona de Noche o el Teatre Victòria, on va estrenar espectacles com Noches de otoño, Delirio de estrellas o Loco, loco cabaret. El seu estil elegant i provocador va marcar una època i va inspirar generacions d’artistes, com Ángel Pavlovsky o Angie Von Pritt.
El seu esperit emprenedor la va portar a obrir la seva pròpia sala, Belle Époque, primer a València (1976) i després a Barcelona (1982), que es va convertir en un espai de llibertat i expressió artística. També va participar en diverses produccions teatrals i televisives, i el 2007 va publicar les seves memòries, De niño a mujer. Un canto a la libertad, al amor y la dignidad, un testimoni valent sobre la seva vida i la lluita per la identitat i la dignitat.
Amb la seva mort, desapareix una figura emblemàtica del music-hall i de la història trans a Espanya. Dolly Van Doll deixa un llegat d’art, de valentia i de llibertat que continuarà inspirant aquells que creuen que viure fidel a un mateix és, també, una forma d’art.