Els seguidors de Fleetwood Mac estan de dol. La britànica Christine McVie, vocalista i teclista d’aquesta banda llegendària ha mort aquest dimecres, segons ha informat l’agència Efe. McVie ha mort després de patir “una curta malaltia”, ha anunciat la seva família en un comunicat. Tenia 79 anys. L’artista, que es va retirar el 1998, però va tornar a unir-se al grup el 2014, ha mort “en pau” en un hospital aquest dimecres al matí acompanyada del seu entorn més proper, segons la nota publicada a la seva pàgina oficial de Facebook.

Els seus companys de Fleetwood Mac han expressat el dolor per la mort de McVie, compositora d’èxits com ara Little Lies, Everywhere o Don’t Stop. “No hi ha paraules per descriure la nostra tristesa” després de la mort de l’artista “veritablement única, especial i amb un talent més enllà de tota mesura”, ha afirmat la banda a Twitter.

 

 

El dol de la banda després de la seva mort

“Ella va ser la millor artista amb qui qualsevol hauria pogut comptar en una banda i la millor amiga que algú podria haver tingut en la seva vida. Vam ser realment afortunats d’haver compartit la vida amb ella”, afegeix el comunicat. El grup, format a Londres el 1967 pel vocalista i guitarrista Peter Green, el pianista i vocalista Jeremy Spencer, el bateria Mick Fleetwood i el baixista Bob Brunning, ha expressat el seu agraïment pels “fantàstics records” que ha deixat darrere seu McVie.

Nascuda amb el nom de Christine Perfect, l’artista va canviar el seu cognom quan es va casar amb el baixista John McVie, que es va unir a Fleetwood Mac després d’haver passat pel grup John Myall and the Bluesbreakers.

El primer àlbum de Fleetwood Mac, Fleetwood Mac, era un àlbum de blues i es va publ,icar amb el segell Blue Horizon al febrer de 1968. Va tenir un enorme èxit al Regne Unit, i arribà al número 4 en vendes, malgrat que no van publicar senzills. Aviat van publicar dos senzills "Black Magic Woman" (que Santana va popularitzar) i "Need Your Love So Bad". El segon àlbum del grup Mr. Wonderful es va publicar a l'agost de 1968. Com el primer també era un àlbum de blues, però aquesta vegada van fer alguns canvis. Es va enregistrar en viu a l'estudi amb micros i sistema PA que no estaven endollats directament a la taula de mescla. Això va donar una música molt autèntica, de so vintage. 

Fleetwood Mac ha estat una de les bandes més populars de finals del segle XX i principis del XXI, els seus temes s’han popularitzat i alguns cineastes els han fet servir fins i tot com a part de les seves bandes sonores.