Fernando Esteso, actor, humorista, cantant i director espanyol, ha mort aquesta matinada a l’hospital de La Fe de València a l’edat de 80 anys, on estava ingressat des de fa un parell de dies, segons ha confirmat el diari Levante. Esteso es va convertir en un dels actors i humoristes més populars de l’estat espanyol durant els anys 70 i 80 per les seves pel·lícules d’humor eròtic, al costat d’Andrés Pajares, amb qui va formar una parella icònica del cinema espanyol en l’època del destape postfranquista, protagonitzant títols com Los bingueros (1979), Yo hice a Roque III (1980), Los liantes (1981), Los energéticos (1984), La Lola nos lleva al huerto (1984) o Los Chulos (1984). Esteso també va destacar com a cantant de temes humorístics com La Ramona o El Bellotero, i va dirigir i escriure Viva la risa (1987).

Esteso, establert a València, havia estat hospitalitzat fa uns dies per problemes respiratoris que arrossegava des de setmanes abans. Fa cinc anys ja va ser ingressat d'urgència a causa d'una insuficiència respiratòria a l'hospital de La Fe. L'actor es trobava delicat des del passat Nadal, cosa que li va impedir assistir als seus compromisos socials habituals, i el seu estat va empitjorar en no respondre satisfactòriament als tractaments, segons ha confirmat el seu representant. "Soc un vividor, un somiador. Mai vaig voler ser el ric del cementiri", diu el seu perfil a X, la xarxa social  que s'ha omplert de mostres de condol només saber-se la luctuosa notícia del traspàs d'una figura que va marcar vàries generacions d'espectadors.

Fernando Julián Esteso Allué va néixer a Saragossa el 16 de febrer de 1945. Fill d'una família d'artistes dedicada a la jota aragonesa, va debutar quan només tenia dos anys en espectacles familiars de música i dansa, sent conegut com "el niño de la jota". De petit també va actuar com a pallasso en el Circo Patio de Saragossa. En 1964 es va mudar a Madrid, on va actuar en teatres de varietats i en programes de televisió, com Tarde para todos. Va debutar en el cinema en 1973, amb la pel·lícula Celos, amor y Mercado Común.

La fama i l'èxit li va arribar en els 70, de la mà de les pel·lícules que va rodar amb el director Mariano Ozores, formant un duet icònic amb Andrés Pajares, que el van convertir en l'actor més taquiller d'Espanya en aquella època. Separat de Pajares per cansament físic i emocional -van rodar nou pel·lícules entre 1979 i 1984 i un treball de teatre esporàdic posterior com La extraña pareja (1988)-  i també per diferències artístiques, Esteso va continuar la seva carrera professional en solitari, amb comèdies lleugeres i programes de televisió. Va presentar La ruleta de la fortuna i Veraneando a Telecinco (1993), i va tornar al cinema/TV amb Torrente 4 (2011)  i 5 (2014), Amar es para siempre i Loli Tormenta (2023), Gym Toni, La que se avecina i Justo antes de Cristo (2020).

Tot i que en els darrers temps va es trobava retirat, en 2023 va fer la darrera gran aparició pública en entregar el Goya al Millor Curtmetratge a Maldita, a love song to Sarajevo, d’Amaia Remírez García i Raúl de la Fuente. Durant la seva intervenció, al costat de l'actor Pol Monem, va dedicar paraules emotives als recentment traspassats Agustí Villaronga (amb qui va treballar a Loli Tormenta) i Carlos Saura, desitjant que el recordessin a la seva “propera pel·lícula”. Ben segur que Fernando Esteso també serà recordat en la pròxima edició dels Goya que se celebrarà el dissabte 28 de febrer en l'Auditori del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!