Poca gent, quan visita Montserrat pensa en passar pel seu Museu. De fet, passa desapercebut per a la majoria dels visitants, perquè està situat al dessota de les places que estan a l'entrada de la basílica. Els qui han sentit a parlar-ne, sovint associen el Museu a una col·lecció de temes montserratins, sense especial interés més enllà de la curiositat etnogràfica. Però el Museu de Montserrat no és això: bàsicament és una gran col·lecció d'art on s'hi pot trobar des d'un Caravaggio o un Greco fins a un Dalí, passant per una completa col·lecció de modernisme català i una mòmia egípcia (sens dubte, un dels elements més populars del museu entre la canalla).

Recrear un museu

La Guerra del Francès va provocar la destrucció completa de la col·lecció artística de l'abadia de Montserrat. A principis del segle XX l'abat Antoni M. Marcet va usar el seu patrimoni familiar per comprar un bon nombre d'obres a Itàlia, començant a crear el fons d'art clàssic que avui es pot contemplar a les primeres sales del Museu. Per altra banda, el monjo Dom Bonaventura Ubach, resident a Terra Santa, va anar constituint la col·lecció d'arqueologia bíblica a partir d'objectes comprats a Orient Mitjà. A partir d'aquesta col·lecció es va anar creant el Museu Bíblic, que va obrir-se el 1911. El  Museu de Montserrat es constituiria, com a tal, el 1963, combinant les col·leccions arqueològiques i les artístiques. Però el gran impuls el rebria el 1982, amb l'arribada d'un gran fons de pintura catalana dels segles XIX i XX cedits pel col·leccionista Josep Sala Ardiz. Posteriorment la col·lecció s'enriquiria extraordinàriament amb alguns mecenes que oferirien les seves obres al Museu, com l'arquitecte Xavier Busquets, o Caja Madrid. Fins ara el Museu de Montserrat continua rebent donacions, mensualment, i el seu fons de reserva no para de créixer.

Museu Montserrat - Roberto Lázaro_02

Sala Nigra Sum, amb la Mare de Déu de Montserrat de Josep Maria Subirachs en primer pla.

De Montserrat als faraons

Les peces dedicades a la muntanya de Montserrat no ocupen un lloc predominant al Museu (tot i que hi ha algunes obres genials dedicades a la muntanya com una pintura de Joaquim Mir, Camí de la cova,La muntanya d'Oisin, de Sean Scully). Una petita sala, Nigra Sum, està dedicada a les representacions de la Verge de Montserrat, però escapa al folklorisme i opta per la vessant més artística: incorpora des d'una peculiar versió escultòrica de la Moreneta de Josep Maria Subirachs, a una pintura estil naïf del més underground dels artistes catalans: Ocaña. Ben a prop seu, les sales dedicades a Arqueologia del Món Antic també tenen un atractiu especial, ja que a les peces curioses de petita mida portades pel pare Ubach, s'hi han sumat algunes peces de gran espectacularitat, especialment de la cultura egípcia, com algunes peces cedides per la Caja Madrid. Es poden veure vasos canopis (els recipients amb formes zoomòrfiques on es dipositaven les vísceres dels difunts momificats), barquetes funeràries que representen el viatge del difunt, sarcòfags, i fins i tot un cocodril dissecat. La col·lecció egípcia es completa amb peces, de menor valor, de Xipre, Grècia, Itàlia...

Museu Montserrat - Roberto Lázaro_03

Mòmia d'un adult d'època ptolemaica (303-30 aC) amb la seva mascareta funerària.

Un museu de tot

El Museu de Montserrat té una reserva d'una mida impressionant, amb objectes molt diversos: teixits coptes, art africà i australià, gravats, cartells, ex-libris, ceràmiques, monedes, medalles de temàtica montserratina, objectes de la cultura islàmica antiga, art medieval, escultura de l'època moderna, objectes amerindis... El Museu de Montserrat també compta amb una espectacular col·lecció d'icones de les esglésies d'Orient. Però aquestes peces sí que poden contemplar-se, agrupades en dues sales on es concentren pintures religioses de diferents punts d'Orient. Les sales reprodueixen l'atmosfera de les esglésies bizantines, amb grans llums i daurats per arreu. No hi falten ni els Sants Jordis, ni les Theotokos, les tradicionals imatges de la Verge.

Museu Montserrat - Roberto Lázaro_07

Llum joiosa. Les sales dedicades a les icones de l'Església d'Orient.

Pintures de tots els temps

El Museu compta amb un petit nombre de peces molt selectes de pintura antiga. L'obra clau del Museu, sens dubte, és el quadre Sant Jeroni penitent, de Caravaggio. Però també hi ha obres d'altres pintors de primera línia, com una taula renaixentista de Pedro de Berruguete, un quadre de Santa Magdalena del Greco o l'Al·legoria al naixement de Francesc I d'Àustria de Gianbattista Tiepolo. Però, sens dubte, la col·lecció més impressionant del Museu és la de pintura catalana de finals del segle XIX i principis del XX; hi trobem des d'algunes obres de Ramon Martí Alsina (com l'espectacular El moll de pescadors de la Barceloneta) fins a obres emblemàtiques de l'Escola d'Olot, com la Sortida de lluna de Joaquim Vayreda. I fins i tot hi ha una petita col·lecció d'impressionistes francesos, amb obres de Claude Monet, Camille Pissarro i Edgar Degas.

Museu de Montserrat - Roberto Lázaro_06

Josep Llimona, La bellesa (marbre).

El modernisme català

La col·lecció més completa del Museu és la de pintura modernista (tot i que també hi ha alguna altra obra modernista, de gran qualitat, com l'escultura de Llimona La bellesa). Sens dubte, entre els millors quadres hi figuren els de Ramon Casas, com Madeleine (un quadre que representa una femme fatale, amb una copa d'absenta i un cigar, consumint-se de gelosia), però també Abans del bany Desconsol. També hi ha algunes obres clau de l'època parisina de Santiago Rusiñol, com el Cafè des Incoherents o El pati blau. El fons de quadres d'aquesta època es completa amb obres de Sorolla i Julio Romero de Torres, així com de l'impressionista Dario de Regoyos. Fins i tot hi ha un parell d'obres del jove Pablo Picasso, com El vell pescador.

Museu de Montserrat - Roberto Lázaro_05

Sala dedicada a Ramon Casas, on s'hi poden contemplar tant les típiques Manoles, com imatges de tauromàquia, paisatges o algun autoretrat.

El postmodernisme i el noucentisme

El Museu també té obres d'alguns dels autors clau del postmodernisme. Entre elles hi destaquen els retrats de gitanes i persones marginals d'Isidre Nonell, com el Gitana vella. També hi ha un parell d'obres espectaculars de Joaquim Mir, el Cala Sant Vicenç, que reflecteix un paisatge mallorquí, i Camí de la cova, una obra on presenta la seva peculiar visió de la muntanya de Montserrat. També es pot contemplar una imatge d'inequívoc sabor parisí de Hermen Anglada i Camarasa: Champs Elysées. La col·lecció de pintors noucentistes i postnoucentistes és més variada i contempla els grans pintors del corrent (ni tan sols hi falta l'Olga Sacharoff, ara que se celebra l'Any Sacharoff).

Museu Montserrat - Roberto Lázaro_04

Joaquim Torres García, Nova York (1929).

Les avantguardes

El Museu de Montserrat no es resigna a ser un centre museístic sobre l'art d'altres temps. Ha volgut també incorporar l'art més modern. Això es fa principalment a través de les exposicions temporals, on es mostren obres d'artistes poc coneguts, majoritàriament de casa nostra (en aquests moments s'hi pot veure una exposició de la ceramista Maria Bofill, Muntanyes de l'ànima, i una de l'escultor Enrique Asensi, Miralls de pedra). Tot i que al Museu no hi ha una gran col·lecció d'art contemporani, compta amb algunes peces de gran valor, començant per l'Acadèmia neocubista de Salvador Dalí. Evidentment, hi ha una peça del pintor Sean Scully, molt vinculat a Montserrat: el quadre La muntanya d'Oisin. Entre les obres d'avantguarda també cal mencionar alguns quadres de Joaquim Torres García i d'Albert Ràfols Casamada, i una escultura extraordinària d'Andreu Alfaro; aquestes obres conviuen  amb una obra de Poliakoff i amb un quadre impressionant de Daniel Enkaoua: Natan a terra amb pijama de ratlles.

Art sorprenent

L'Abadia de Montserrat té, hores d'ara, una gran col·lecció artística, i el Museu disposa d'unes atractives instal·lacions cobertes amb volta catalana (obra de Puig i Cadafalch). A desgrat de les seves dimensions no dóna l'abast per abastar-ho tot. Com a conseqüència d'aquesta manca d'espai les peces no estan exposades en les millors condicions; per altra banda, aquesta instal·lació peca d'un cert eclecticisme, amb obres de períodes ben diferents. I, malgrat tot, la indubtable qualitat d'algunes peces, i la coherència d'algunes col·leccions (com la de pintura modernista) fan extraordinàriament atractiva la visita a aquesta instal·lació. El Museu de Montserrat s'anuncia amb l'eslògan "La sorpresa de l'art", i potser no els manca raó... Sobretot perquè el públic, especialment català, quan visita Montserrat, busca la Moreneta, l'escolania, la muntanya, el cremallera, l'aeri... Però rara vegada cerca art, tot i que n'hi ha molt, i del millor. Potser sí que és un bon lema.

 

Foto de portada: Joaquim Mir, Camí de la Cova, Montserrat, 1911.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat