Sí, l’abril del 2020 estàvem tots molt atabalats per culpa d’una pandèmia mundial i no vam poder donar-li massa atenció al final de Modern Family. Dos anys més tard, però, és hora de mirar enrere i fer-li justícia a una de les sèries més rellevants d’aquest segle. Perquè estem parlant d’una comèdia que va guanyar 22 premis Emmy i va aguantar onze temporades en emissió, convertint-se en tota una institució a la televisió. I potser encara més important que això, és la comèdia que millor retrata les noves configuracions familiars del segle XXI. Perquè si Friends i, després, Como conocí a vuestra madre, són les sitcoms referents en mostrar la vida a la ciutat al voltant dels 30, Modern Family va ser el següent pas, encapsulant com ningú el que és la vida en família.
D’entrada, la premissa amb què arrencava la sèrie l’any 2009 a l’ABC no era res de l’altre món: el dia a dia de tres famílies estructuralment diferents però unides entre elles. I si ja va funcionar des del primer episodi és per dos motius clars. El primer és el que fa que qualsevol sèrie funcioni; els guionistes, capaços de detectar en les dinàmiques familiars un immens potencial humorístic que explotaven amb mestratge. El segon és la representativitat que oferia, que potser ara ja no ens sembla gens destacable, però és que les coses han canviat molt en l’última dècada. Que dels tres matrimonis protagonistes n’hi hagués un amb presència immigrant i un altre fos homosexual era important per aquests col·lectius minoritaris. De fet, hi ha qui diu que Modern Family va tenir influència en la normalització i aprovació de la llei del matrimoni homosexual als Estats Units l’any 2015, sota la presidència d’un Barack Obama que ha reconegut ser un gran fan de la sèrie. Imagineu-vos el poder que pot arribar a tenir la ficció.
La sèrie va ser important per naturalitzar col·lectius minoritaris, com l'homosexual o els migrants. / ABC
Personatges memorables
I la conseqüència lògica d’uns guions tan ben escrits i de l’esforç per la representativitat va ser deixar-nos amb uns personatges memorables. Mitchell i Cam formen una de les parelles homosexuals més icòniques de la història de la televisió, si no la que més; i la Gloria representava tota la comunitat llatina emigrada a Estats Units amb una força enorme, al costat d’un Jay en qui reconeixem la cuirassa emocional que duen a sobre els homes de tota una generació, sota la qual hi amaguen la tendresa. Però qui millor encapsulava tots els matrimonis de classe mitjana que coneixem són el Phil i la Claire, recollint els tradicionals estereotips de la figura del pare i la mare per convertir-los en magnífics personatges.
I el que també va ser molt bonic de Modern Family va ser veure com creixien els seus fills. Aquells joves actors que havien començat el 2009 ara són persones completament diferents, i això genera força vertigen, igual que ho fa la vida. Veure aquell últim capítol amb el Luke marxant a la Universitat, l’Alex anant a viure a Suïssa i la Haley formant una família impressiona bastant, i deixa aquella sensació de tristesa dolça que la sèrie tan bé transmetia al final de cada capítol. Perquè darrere del gran sentit de l’humor de Modern Family sempre s’hi amagava el missatge de la importància de la família que acabava tocant la fibra sensible. Un missatge que Jay Pritchett resumia així en aquell final d’ara fa dos anys amb la seva veu en off: “Tot és molt més fàcil si tens a persones que t’estimen i t’ajuden a enfrontar-te al que sigui que et depara la vida”.