El Museu d'Art Nacional de Catalunya (MNAC) ha presentat la programació per a l'any 2023, que estarà centrada en tres eixos principals: la reflexió sobre "la humanitat en crisi", el treball sobre les col·leccions medievals i la recerca sobre la pròpia història i col·lecció del museu. El director del museu, Pepe Serra, ha qualificat el programa de "molt satisfactori" i ha desitjat poder comptar amb una dotació econòmica més gran després de la signatura de l'acord de pressupostos de la Generalitat. Ha destacat que el programa està especialment "connectat al present i a les qüestions rellevants d'avui, sigui amb l'art de postguerra, amb el Romànic o amb les temporals", i que és mostra de la "complexitat" de la missió del museu.
Intervencions a la col·lecció d'Art Romànic
Coincidint amb el centenari del redescobriment de les pintures murals romàniques i la formació del nucli principal de la col·lecció actual del museu, el MNAC iniciarà un cicle de tres anys de projectes. Aquest 2023, hi haurà quatre projectes que combinaran aspectes patrimonials, de conservació de la col·lecció, nous espais i incorporacions, un gran simposi internacional en col·laboració amb la UAB i la Sapienza Università de Roma, i dos projectes a les valls d’Àneu i Boí. El més destacat serà la incorporació de fragments de pintura mural restaurats als conjunts de Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Burgal i Sant Joan de Boí. També s'obrirà un nou espai dedicat al Mestre de Cabestany després de la incorporació de quatre fragments escultòrics.
Reflexionar sobre "la humanitat en crisi"
L'exposició "més ambiciosa" de la programació del MNAC d'enguany s'inaugurarà a l'octubre i aportarà "una mirada transversal" sobre l’art de postguerra. Sota el títol Quina humanitat? Figuracions existencials a la postguerra (1940-1966), aplegarà un centenar d'obres d'artistes catalans, espanyols i internacionals que aborden la qüestió de "la figura i de la condició humana enfrontada a la incertesa, les mutacions, els fracassos i les esperances provocades per la Segona Guerra Mundial i el seu pròleg, la Guerra Civil Espanyola". La idea principal és presentar propostes estètiques que serveixen de testimoni d’una època, però que alhora tenen un "potencial d’impacte comunicatiu" en el context actual de crisi.
Alguns dels artistes seran Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Mercè Rodoreda, Joan Ponç, Josep Maria Subirachs, Josep Guinovart, Roberta González, Pablo Picasso, Antonio Saura, Manolo Millares, Jorge de Oteiza, Oswaldo Guayasamín, Maria Helena Vieira da Silva, Zoran Music, Andrzej Wróblewski, Albert Giacometti, Henry Moore, Francis Bacon, Renato Guttusso, Marino Marini, Germaine Richier o Bernard Buffet.
En aquest mateix bloc també es presentarà entre el juliol i l'octubre l'exposició La mà guiada, que qüestiona la historiografia convencional de l’art en exposar el treball de dues dones artistes amb una obra i una carrera fora de qualsevol cànon existent i amb una cronologia paral·lela. Es tracta de la catalana Josefa Tolrà (1880-1959) i la britànica Madge Gill (1882-1961), dues dones, que "mai van pensar a ser reconegudes".
Recerca i memòria del MNAC
L'últim eix del programa del 2023 se centra en la recerca sobre temes clau per al coneixement del MNAC, incloent-hi la seva història i col·lecció. Així, hi haurà una primera línia basada en l’estudi dels orígens del Museu Nacional en el context de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, i una altra línia de recerca centrada en la situació del MNAC i les seves col·leccions artístiques una vegada finalitzada la Guerra Civil i iniciat el franquisme.
El MNAC també exposarà a partir d'aquest mes de febrer dues mostres endarrerides de l'any passat. En primer lloc, l'exposició Lluís Borràssà. Els colors retrobats de la Catedral de Barcelona, que abordarà la figura i l’obra d'un dels principals pintors del gòtic català, a través de la seva producció destinada a la catedral de Barcelona i donarà a conèixer dues noves incorporacions a la col·lecció d’art gòtic: les taules de la Vestició de sant Pere Màrtir i de la Decapitació dels familiars de sant Hipòlit. En segon lloc, l'exposició Anglada Camarasa. L'arxiu premeditat, una exposició de naturalesa híbrida, documental i artística que posarà especial èmfasi en la singular col·lecció de fotografies realitzades per l’artista a principis del s. XX. Al segon semestre es mostraran també les obres del fons de Pere Formiguera, recentment donat al museu.
Foto principal: 'Silencio', 1953. Obra de Juana Francés.