El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha incorporat a la Col·lecció Nacional quatre fragments de la portalada romànica del monestir de Sant Pere de Rodes atribuïts al Mestre de Cabestany i al seu taller. El museu ha adquirit les peces per 250.000 euros a les galeries d'antiguitats Artur Ramon Art, Palau Antiguitats i Clavell & Morgades Antiguitats. Només una de les peces s'havia exposat abans; les altres tres, inèdites, es mostraran ara per primera vegada al gran públic. Estan treballades en marbre blanc i representen dos caps, un petit fragment d'indumentària i la part inferior d'un personatge d'una escena de curació d'una dona. Des del Departament de Cultura han explicat que "malgrat el seu estat fragmentari, els quatre relleus són un fidel reflex de la gran qualitat tècnica i de la força escultòrica del seu autor", i que, a més, "ofereixen un ventall prou eloqüent de l'abast monumental de la portalada empordanesa i de la seva temàtica historiada".
Obra de l'escultor anònim conegut com el Mestre de Cabestany
Les peces, que especialistes del museu han examinat en diferents ocasions, haurien format part dels cicles bíblics que decoraven la gran portada de l'església de Sant Pere de Rodes, construïda al segon terç del segle XII i destruïda durant el primer terç del segle XIX. La portalada amb escultures de figures humanes i escenes historiades datades entre el 1160 i el 1163 s'ha atribuït per unanimitat a l'escultor anònim conegut com a Mestre de Cabestany, artista equiparable al que en pintura representa el Mestre de Sant Climent de Taüll. Les úniques restes que se'n conserven a la ubicació original es troben a les dues bandes inferiors de la porta principal. Són dos fragments de marbre, esculpits amb motius vegetals, animals fantàstics i caps humans. La resta de la portalada es va dispersar i molts elements van anar a parar a mans de col·leccionistes.
Malgrat tot, diverses institucions públiques i privades de Catalunya i de l'estranger conserven alguns dels relleus i fragments que n'han subsistit, fet que ha permès estudiar la portada i proposar diverses reconstruccions. La portalada es caracteritzava per una abundant figuració, que representava passatges evangèlics, amb les característiques pròpies del treball del mestre de Cabestany, com l'ús de la tècnica del trepant i de models romans en la composició que el mestre va aprendre a partir de l'observació de sarcòfags paleocristians.
L'estudi d'aquestes peces ha permès fer noves recerques sobre el Mestre de Cabestany i la portada de Sant Pere de Rodes, que es publicarà el 2023 en el llibre 'El Mestre de Cabestany. Espurnes de marbre', on es donarà a conèixer una nova reconstrucció hipotètica de la portada destruïda, així com una nova interpretació sobre la funció i el context d'aquesta obra mestra. "L'ingrés de les peces al Museu Nacional contribuirà a omplir el buit que hi ha actualment sobre l'escultura del Mestre de Cabestany, un dels artistes romànics més originals i prolífics, atès que va ser actiu a Catalunya, Navarra, Rosselló, Occitània i Toscana", subratlla la Generalitat. Malgrat ser un artista anònim, és una de les figures més singulars i estudiades de tota l'escultura romànica, amb una bibliografia de caràcter internacional.
Mil·lenari de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes
L'adquisició dels fragments coincideix amb l'any en què se celebra el mil·lenari de la consagració de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes. Aquesta va tenir lloc el 5 d'octubre del 1022 i va comportar la consolidació dels dominis del monestir a principis del segle XI i l'inici d'un llarg temps d'esplendor que, com destaca la Generalitat, "avui es veu reflectit en el conjunt de construccions del monument i que l'han convertit en un dels més estimats i admirats de Catalunya". Per commemorar aquests mil anys de la consagració de Sant Pere de Rodes, des de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura s'han fet diferents actes i celebracions que duraran fins al maig de 2023.