"Si estem junts, l’univers es fa petit". La frase de L’últim petó i el primer ha obert una nit en què Miki Núñez ha fet de Razzmatazz casa seva. Amb la sala plena de gom a gom i un ambient molt familiar, el cantant ha acomiadat aquest dissabte la gira de La Partida, envoltat de músics dalt de l'escenari i un públic que ha cantat cadascuna de les cançons com si també formessin part de la seva història. El concert, que forma part del cicle Directes Estrella Damm 150, ha estat un recorregut per diferents etapes de la carrera de Miki, des dels temes que el van donar a conèixer fins a les cançons més recents. Una nit per celebrar el camí fet, però també per recordar d’on ve i tot allò que l’ha portat fins aquí. "Estem cantant cançons de fa molts anys", ha comentat en un moment de l’actuació, conscient que aquell repertori també era una manera de retrobar-se amb el seu passat. La vetllada ha arrencat amb L’últim petó i el primer, una declaració d’intencions per començar una nit que ha anat alternant temes en català i en castellà, moments de festa i instants de complicitat. Al llarg del concert, el cantant ha anat recuperant cançons de diferents discos i etapes, demostrant que la seva trajectòria no es pot explicar a través d’un sol idioma ni d’una única manera d’entendre el pop.
Una de les particularitats que caracteritzen els concerts de Miki Núñez és la banda de deu músics que l'acompanyen dalt de l’escenari. El desplegament instrumental incorpora una secció de vents de sis músics, amb saxòfon, trompeta i trombó, a més de guitarres, teclats, baix i bateria. Una manera de reivindicar els instruments en viu i la força que adquireixen les cançons quan es comparteixen damunt l’escenari.
Un viatge per les cançons que l’han fet créixer
Després de l’inici, Miki Núñez ha anat enllaçant una vintena de cançons més, entre les quals Efecte papallona, que ha interpretat amb Doctor Prats, Per tu, Celebrem, Me Vale i 10 minutos. Un repertori que ha anat alternant els temes més festius amb d’altres que conviden a mirar enrere i recordar els primers passos d’una carrera que va fer un salt important amb el seu pas per Operación Triunfo. La música també ha servit per recuperar algunes de les seves primeres referències. Prefiero, del grup Antílopez, ha rememorat la cançó amb què es va presentar a la gala 0 del concurs televisiu. Més endavant, Televisió i Sin noticias de Gurb, inclosa en el segon àlbum de l’artista, Iceberg (2020), han continuat aquest viatge per una discografia que el públic ha pogut resseguir en directe.
Tiraria enrere i Celébrate han ampliat el recorregut abans que arribés el moment de recordar Txarango. Miki ha interpretat Una lluna a l’aigua i Vola, dos temes que formen part de l’imaginari musical català recent i que han encaixat en una nit en què la llengua també ha tingut un paper protagonista. Perquè, malgrat que el repertori ha inclòs cançons en català i en castellà, el cantant ha volgut agrair explícitament al públic el suport a la música del país. "Gràcies per donar suport a la cultura catalana", ha dit des de l’escenari. Una frase que ha resumit una part important de la seva identitat artística: la capacitat de moure’s entre llengües i registres sense renunciar a les arrels.
Les llàgrimes amb el seu germà a Escriurem
El moment més emotiu de la nit ha arribat amb Escriurem, una de les cançons més representatives de Miki Núñez. El seu germà ha pujat a l’escenari per acompanyar-lo amb la guitarra, convertint la interpretació en un moment d’intimitat enmig d’una sala plena de públic. El cantant s’ha emocionat fins al punt de plorar, en una de les escenes més personals del concert. Després d’aquest parèntesi, el concert ha recuperat el ritme amb Serem més forts i Electricitat, que Miki ha cantat amb Marsi, guanyadora del concurs de TikTok en què els seguidors havien de publicar versions de les seves cançons. Una col·laboració que ha traslladat a l’escenari una iniciativa nascuda a les xarxes socials i que ha connectat l’artista amb una nova generació de veus i de públics.
No m’ho esperava i La Venda han continuat alimentant la festa. Aquesta última, especialment vinculada al seu pas per Eurovisió, ha recordat una de les etapes més visibles de la seva trajectòria i la cançó que va projectar el seu nom més enllà de Catalunya. Més endavant, Viento y vida, també inclosa a Iceberg, ha recuperat una altra peça del seu repertori.
Un homenatge a casa i als seus
La recta final ha tingut un altre moment especial amb Un altre cop, una cançó que va sorgir durant una passejada amb la seva parella, Sara Roy, per Pals i Begur. En recordar-ne l’origen, el cantant ha reivindicat la bellesa del país amb una frase tan senzilla com eloqüent: "Que bonic és el nostre país".
La sorpresa de Raquel Sans ha arribat en el tram final. Per interpretar-la, han pujat a l’escenari The Tyets que duien samarretes de marxandatge de la cançó, juntament amb concursants de La Travessa: Neus, Jaïr, Carolina Ferre, l'ex jugadora de bàsquet Laia Palau i la mateixa Raquel Sans. Una reunió que ha convertit el tema en una celebració compartida i que ha afegit un punt de complicitat a una nit plena de referències personals. Malgrat que la cançó s’acaba d’estrenar, el públic ja se sabia la lletra i l’ha cantat amb entusiasme, com si el tema fes temps que formés part del seu repertori habitual. La periodista, protagonista involuntària d’aquest homenatge musical, ha viscut l’escena des de l’escenari, mentre la complicitat entre els artistes i el públic ha convertit la interpretació en un dels moments més singulars del comiat de gira. El concert s’ha tancat amb Nadie se salva, la cançó que Miki Núñez interpretava amb Natalia Lacunza anys enrere. Una elecció que ha tornat a mirar cap als inicis i ha tancat el cercle d’un repertori construït a partir de records, col·laboracions i cançons que han anat acompanyant el cantant al llarg del temps.
A Razzmatazz, Miki Núñez ha acomiadat La Partida sense deixar de mirar cap al passat, però amb la sensació que cada cançó continua tenint alguna cosa nova a explicar. Entre la festa i les llàgrimes, entre el català i el castellà, entre els grans èxits i els records més íntims, el cantant ha convertit el final de gira en una celebració del camí recorregut i de les persones que n’han format part. I si alguna cosa ha quedat clara aquesta nit és que Miki no només afina perfectament cada un dels temes, sinó que també té uns moviments de malucs que fan caure d'esquena. Perquè, al capdavall, si alguna cosa sap fer el de Terrassa és convertir cada concert en una festa.