Quan s'acompleixen 5 anys de la mort del pintor nord-americà Matt Lamb, el Reial Cercle Artístic, al carrer dels Arcs, acull una exposició retrospectiva de la seva obra, amb una quarentena d'obres seves de diferents èpoques procedents de col·leccions privades (de fet, el 2007 ja se l'havia guardonat amb la medalla d'or de la entitat). El president del Reial Cercle Artístic, Josep Fèlix Bentz, que havia estat un estret col·laborador de Lamb, ha destacat la importància de que sigui justament Barcelona la ciutat que aculli aquesta gran exposició en homenatge a un artista que sempre havia vinculat l'art amb la pau. La família del pintor ha vingut des de Chicago per estar present a l'esdeveniment. L'exposició només estarà oberta fins al diumenge 14 de maig.
L'artista de les textures
Josep Fèlix Bentz defineix a Lamb com "un outsider", perquè no es va plegar a cap dels grans corrents acadèmics. De fet, la seva formació va ser bàsicament autodidacta, encara que amb el temps va anar coneixent a molts pintors de la seva generació. Una de les coses que més interessava a Lamb era experimentar amb les textures. Les seves pintures tenen volum, rugositats, estelles, onades, escletxes... Lamb intentava investigar quin era la interacció entre pigments, vernissos i dissolvents per crear superfícies amb textures especials. El pintor nord-americà preparava un grup de llenços en grans banyeres amb diferents tipus de pintura, de tal forma que les sèries de pintures es reconeixen perquè tenen el mateix color de fons. A l'hora de pintar, Lamb jugava amb la matèria, usant grans quantitats de pintura, i desplaçant-la amb uns immensos ventiladors, que l'orientaven cap a diferents direccions.
El fill de l'enterrador d'Al Capone
Matt Lamb va néixer a Chicago. El seu pare era el propietari d'una important funerària; es diu fins i tot que havia estat ell qui va enterrar Al Capone. Lamb va heretar el negoci patern i durant molt de temps va dedicar-se a uns molt lucratius negocis, sense preocupar-se per l'art. Quan s'acostava als 50 anys va patir una greu malaltia i va tenir una visió de l'Esperit Sant. Després de tenir aquesta visió, va decidir vendre tots els seus negocis i dedicar-se a pintar durant el que li restés de vida. A la fi, la seva vida va resultar molt més llarga del que havia previst i Lamb va arribar a ser molt reconegut com a pintor (fins i tot va tenir estudis a moltes parts del món). Pintar, per a ell, no era un negoci (perquè ja tenia molts diners), però tampoc una simple forma d'oci. N'estava convençut de que l'art podia canviar el món: creia que amb les pintures i els pinzells es podia canviar la societat. Entre els elements recurrents de la seva pintura, al costat de l'indi americà, dels indis i de la rossa (la seva dona, la Rose), hi figura en lloc destacat l'Esperit Sant. Ell assegurava haver-lo vist.
Vinculat a Barcelona
Lamb era un gran admirador de Picasso, de Dalí i, sobretot, de Miró, de qui en té òbvies influències. I apreciava molt Barcelona, una ciutat que va visitar en diverses ocasions. El 2007 es va organitzar a la capital catalana una macroexposició de la seva obra, amb tres seus: el Reial Cercle Artístic, la Pia Almoina i el Palau Maricel de Sitges. En una altra ocasió, l'artista va cedir un immens mural a una escola barcelonina, Els Arcs, que havia col·laborat amb ell. El Mural del Mil·leni, de 19 x 3,6 metres, que podria estar en algun gran museu, és ara al poliesportiu de l'escola, al barri de Sant Gervasi.
El projecte dels paraigües
Al rebedor de l'exposició del Cercle, penjats del sostre, es mostren alguns paraigües penjats del revés. Formen part del "Projecte Paraigües", inventat per Lamb després dels atemptats de l'11-S. Lamb va reunir 38 nens orfes de les Torres Bessones i els va convidar a expressar els seus desitjos de pau en uns paraigües. Va ser el punt d'inici d'una gran campanya en què s'hi han vist involucrats centenars de milers de nens de 60 països, sempre pintant paraigües en favor de la pau. A Barcelona, quan Lamb era viu, va organitzar una gran acció d'aquest tipus a la plaça de la Catedral, en què els nens van pintar els paraigües en un lloc públic, organitzant una gran performance en què fins i tot van acabar participant-hi molts turistes.