Hèrcules va pagar la penitència de realitzar dotze treballs gairebé impossibles. Era la manera d’aconseguir el perdó per haver matat la seva dona i els seus fills en un atac de bogeria que, per cert, va provocar Hera. Potser us heu sentit Hèrcules un dia de Renfe amb talls per obres, un dia de logística familiar atrafegada, amb fills malalts i avis no disponibles. O potser, ara sí, us heu sentit Hèrcules fent factures electròniques. Dotze treballs com si fossin 320. Un càstig per aconseguir la redempció o la divinitat. I sabeu què? N’havia sentit comentaris, abans de trobar-m’hi. D’amics, del meu novio, que és autònom, algun tuit. El mite de les factures electròniques. I vaig gosar pensar que no n’hi havia per a tant. I amb aquest pensament, Hèrcules o l’Ajuntament que ara m’ha demanat la factura devia riure, com riuen els que saben què vindrà, com riuen els que saben que sí que n’hi ha per tant. I tant, que n’hi ha per tant.

Potser us heu sentit Hèrcules un dia de Renfe amb talls per obres, un dia de logística familiar atrafegada, amb fills malalts i avis no disponibles. O potser, ara sí, us heu sentit Hèrcules fent factures electròniques

Tot comença quan tu ja has fet la feina. L’has preparada, l’has portat a terme (una xerrada, un text). I hi ha aquell matí quan ja han passat uns dies (t’ha rondat pel cap abans, però ho has oblidat) i torna en un moment radiant que dius, “ara tinc una estona, vaig a fer aquella factura”. Llavors no saps res, encara, perquè fa bon dia i has pres cafè i penses que hi dedicaràs vint minuts com a molt (que agafaràs i copiaràs el model d’alguna altra que ja tinguis feta i l’enviaràs). Com torna a riure Hèrcules, barallant-se amb els caps de l’Hidra de Lerna. De fet, ja hi ha hagut un primer pas de fa dies i que era presentar un pressupost. Ara resulta que has de fer una altra cosa, registrar-te com a creditora. Primer has d’entrar a la seu electrònica de l’ajuntament, necessites l’IdCAT mòbil. Tot és confús, la nomenclatura, les pestanyetes. Trigues a arribar a lloc, però te’n vas sortint. Fins que has d’adjuntar documents. A veure, busca’ls: un certificat bancari (no és difícil, ves a l’app del banc), una còpia del DNI (fotografiada o escanejada) i una fitxa que et van adjuntar en un mail degudament emplenada. I signada. Com la signo? amb l’IdCAT, però no Mòbil, amb l’IdCAT Certificat. Ah, no el tinc. Hèrcules ha vençut el bou de Creta i el porta a Micenes. Tu no pots adjuntar els documents a l’apartat d’e-tràmits de l’ajuntament perquè superen el pes. Tota l’estona superen el pes. Quan no, estan en un format que no admeten, només admeten el format XMX (què és XMX? mai a la vida havia sentit a parlar d’XMX). No saps com han passat dues hores i no has acabat cap procés. S’hi detecten errors, hi ha tres apartats en vermell. Potser és el servidor, ho proves amb l’Explorer. Torna a entrar. Prova el mateix i arriba al mateix punt, sempre al mateix punt. Envia un mail amb dubtes, fes trucades. “Us informem que a la vostra factura hi han de constar les següents dades: dinamització comunitària, expedient i resolució”. No sé de què em parlen. Pots perdre-hi tres matins o tres vides, fent que quadri. De fet, tot sembla minuciosament preparat perquè no pugui acabar de quadrar mai. Però per un moment sembla que vulguin salvar-te. T’envien un pdf ple de negretes amb les instruccions sobre com procedir, que deu ser com si t’enviessin les preguntes de l’examen, però que és un idioma que he descobert que no parlo i una entitat superior que actua sense cap lògica. La servitud dels protocols a aquesta nostra hipermodernitat, que explica l’Íngrid Guardiola.

Tens trenta pantalles obertes. Vint documents baixats. Tres convertidors de document pdf a XMX. T’arrencaries els cabells. El temps expira. Torni a adjuntar el document. Quinzè sms de l’IdCAT Mòbil, contrasenya: 666. Ja has dedicat més temps a la factura que a preparar la xerrada o a moure’t fins a l’altra punta de Catalunya, que és on la vas fer. Ja hauries encarrilat una altra novel·la

Hèrcules s’enfronta al darrer treball, al gos Cèrber dels inferns. I tu has perdut l’oremus fa hores. Tens trenta pantalles obertes. Vint documents baixats. Tres convertidors de document pdf a XMX. T’arrencaries els cabells. El temps expira. Torni a adjuntar el document. Quinzè sms de l’IdCAT Mòbil, contrasenya: 666. Ja has dedicat més temps a la factura que a preparar la xerrada o a moure’t fins a l’altra punta de Catalunya, que és on la vas fer. Ja hauries encarrilat una altra novel·la. Però hi ha un moment en què és una qüestió de dignitat. Arribaré fins al final: són ells o jo. E-tràmits, codis, arxius, vocables. Però sabeu què? A vegades no arribes al dotzè treball. A vegades penses: 200 euros? A la merda, els 200 euros. I apagues l’ordinador i surts de casa, fugint, al món real, volent oblidar. Però portes a la cara la desolació dels vençuts.