Aquests darrers dies ha tornat a ploure amb tantes ganes que, de sobte, molts llocs de Catalunya han esdevingut per moments una anhelada escena de Blade Runner. Per fi, després de setmanes de calor asfixiant, dissabte passat l'estiu va transformar-se ni que sigui durants uns dies en una primavera d'hivern, com una treva de la canícula orquestada per Joan Salvat-Papasseit. Excepte aquell 0,2% de la població catalana que va aprofitar el temporal per gravar vídeos i fer fotografies que després enviarien a El Temps de TV3 amb l'emoció de qui planta una llentia amb cotó fluix dins un pot de iogurt, la resta dels mortals podem confessar sense titubejos que ens vam dedicar a fer mil coses diverses però que vam coincidir –exceptuant Jordi Sierra Fabra- a no fer exactament una tasca en concret: aprofitar la tempesta de pluja per emular Mary Shelley i procurar escriure una obra mestra de la literatura universal.
Mary Shelley, amb un rostre gens sospitós de novel·lista de terror, dibuixada per Richard Rothwell l'any 1840. (Viquipèdia)
La fabricació d'un mite modern
Per anar bé, caldria començar dient allò de "en un indret molt llunyà, fa molt i molts de temps...", però en realitat l'indret el sabem perfectament, igual com la data. Cologny, Suïssa, estiu de 1816. El poeta Lord Byron, acompanyat del seu metge John Polidori, s'estableix durant els mesos estivals a la Vil·la Donati, a tocar del llac Léman. Una nit arriben a la mansió el també poeta Percy Bysshe Shelley i la seva promesa, Mary Wollstonecraft Godwin, que entra a Suïssa com a Mrs.Shelley i que, malgrat no saber-ho encara en aquell moment, passarà a la història de la literatura com a Mary Shelley. Els acompanya Claire Clarmont, germanastra de Mary i antiga amant de Byron, que accepta veure-la amb l'única condició que sigui, sempre, amb la presència també dels Shelley. Malgrat l'enclavament innegablement bucòlic de la casa i uns primers dies de passejos amb barca pel llac i caminades pel bosc, una incessant pluja que sembla no tenir fi obliga els cinc protagonistes d'aquest Gran Hermano literari avant lettre a confinar-se dins la casa, passant-se el dia llegint en veu alta històries de fantasmes. Tres dies després del primer ruixat, en una nit de tempesta digna de novel·la gòtica, Lord Byron proposa un repte als seus convidats: escriure el conte més misteriós i terrorífic de tots els temps.
La Vil·la Diodati a la falda del llac Lèman, a Suïssa, on l'any 1816 va néixer Frankenstein. (Viquipèdia)
La guanyadora del joc, per unanimitat de tots els assistents, és Mary Shelley i el seu fascinant relat sobre un científic capaç de crear, artificialment, un monstre que cobra vida pròpia. El nom del protagonista de l'obra és conegut per a tots: Dr.Víctor Frankenstein, que en un intent de rivalitzar amb Déu i el seu poder de creació, decideix jugar a ser un Prometeu modern tot creant un ésser amb vida pròpia, però que en cap cas es pot considerar un humà. El monstre, una mena de gòlem, no té nom i, per tant, no existeix. Del seu pare no rep cap mena d'amor, igual com tampoc el Dr.Frankenstein havia rebut l'amor dels seus pares, per això el monstre, fastiguejat de no ser com la resta d'humans, acaba matant a un familiar de Frankenstein. Mancat d'afecte, li demana al seu creador que inventi un altre monstre igual a qui poder estimar de tu a tu, però el científic no accedeix a seves les peticions i fuig al pol Nord, on acaba morint. El monstre, després d'haver assassinat a tants familiars de Frankenstein com ha trobat, en assabentar-se de la mort del seu pare decideix treure's la vida i se suïcida.
El manuscrit del conte de Frankenstein, escrit per Mary Shelley de puny i lletra. (Viquipèdia)
Tot es perdrà, com llàgrimes en la pluja
Qui també se suïcidaria uns quants anys més tard és el doctor John Polidori, un dels primers oients del conegudíssim relat de Frankenstein. Lord Byron moriria als 36 anys lluitant a favor de la independència de Grècia contra l'imperi otomà. Percy Shelley moriria de forma tràgica prop de La Spezia, l'any 1822 i al golf de Gènova, en naufragar el seu bot "Don Joan" en una nit de tempesta tant o més fantasmagòrica que la d'aquella nit de 1816. De les cinc persones presents la nit que Frankenstein va néixer, Claire Clermont va ser l'única que no va morir jove, ja que ho va fer a Florència amb vuitanta anys. La creadora del mite, Mary Shelley, no se salvaria de la maledicció que havia condemnat Byron, Polidori i el seu marit, dinyant-la als cinquanta anys per culpa d'un tumor cerebral. La història acaba aquí, amb Mary Shelley morint sense saber que dos segles més tard el seu relat és un dels textos més coneguts de tots els temps i que, segurament, si fos viva avui, ella hauria fet com tu i tampoc hauria dedicat una nit de temporal a escriure un conte.
Una escena de Frankenstein (1931), de James Whale, la primera adaptació al cinema del mite. (Viquipèdia)
S'hauria dedicat a altres tipus d'hedonismes low cost. Per exemple, a fer un gintònic o obrir una ampolla de Pardas Sus Scrofa al porxo de casa, arraulida de l'aigua. En cas de viure a un pis sense porxo ni balcó, s'hauria dedicat a mirar per la finestra els llamps, procurant caçar-los amb alguna foto per enviar-la al Tomàs Molina. S'hauria dedicat a mirar alguna sèrie de Netflix, o potser millor a recuperar Blade Runner a Filmin, preguntar-se quina part de Frankenstein hi ha en el film de Ridley Scott i emocionar-se amb el monòleg final de Roy Batty, probablement un dels fragments més literaris de la història del cinema. En cas que hagués marxat el llum, s'hauria dedicat a mirar Instagram per matar l'estona i escriure tuits preguntant alguna cosa tan absurda com "teniu llum?". S'hauria dedicat, també, potser a escoltar alguna cançó d'Els Pets de les que abriguen quan fa fred, a rebuscar al fons de l'armari aquell cobrellit prim que feia setmanes que havia guardat o, senzillament, s'hauria dedicat a estirar-se al llit amb la finestra mig tancada i gaudir del so de la pluja, un dels plaers senzills més extrems que un pot viure a l'estiu. Potser, fins i tot, s'hauria dedicat a llegir algun article innecessari com aquest amb el seu telèfon mòbil, un monstre més intel·ligent, i qui sap si més malvat, que l'androide creat pel Dr.Frankenstein.