La marxa Radetzky és una melodia arxiconeguda que tanca els bisos de de la Filharmònica de Viena al tradicional Concert d'Any Nou, acompanyada del picar de mans del públic. Escrita per Johann Strauss pare l'any 1848 en homenatge al comte Radetzky, el militar que va salvar l'honor austríac a les guerres italianes i que en aquella primavera revolucionària va prendre un caràcter de símbol nacional. "La Marsellesa del conservadorisme", l'anomenaria Joseph Roth, autor precisament de la novel·la, La marxa Radetzky, que acaba de publicar en traducció de Jaume Creus L'Avenç, en un punt culminant de la recuperació per part de l'editorial de l'obra de l'escriptor austríac.
Un jueu orfe de l'Emperador
Nascut l'any 1894, a Brody (Galítzia, a l'extrem de l'imperi, actualment a Ucraïna), també coneguda com "La nova Jerusalem", Roth va fantasiejar durant tota la seva vida sobre els seus orígens familiars –va assegurar ser, segons l'ocasió, fill d'un ferroviari jubilat, d'un jueu convers, d'un comte polonès, d'un alt funcionari imperial o bé plançó il·legítim d'un Habsburg– i sobre els seus mèrits a la Gran Guerra, en la qual assegurava haver lluitat com a tinent i haver plorat la mort del vell emperador Francesc Josep i haver retut honors al seu enterrament.
Una mort imperial, l'any 1916, prolegomen de la desaparició mateixa de l'imperi, amb la qual el jueu Roth va perdre el seu món. A partir de llavors, aquell antic esquerrà, Der rote Joseph –Joseph el roig, nom amb què signava els seus articles socialistes– va passar a ser l'apàtrida enyoradís del misticisme rabínic de la seva infantesa i la vella monarquia austrohongaresa que havia estat un Heimat prou ampli i divers perquè un jueu no s'hi sentís rebutjat. Un spenglerià que treia de polleguera els seus antics amics comunistes coquetejant amb els nostàlgics imperials i la conversió al catolicisme i que veuria els seus llibres a les pires de llibres dels nazis.
Francesc Josep, emperador d'Àustria-Hongria/Library of Congress. USA
Àustria-Hongria, un món perdut que valia la pena novel·lar
Si el seu amic Stefan Zweig va idealitzar el passat –oblidant tot allò de la seva biografia i de la mateixa realitat vienesa que li feia nosa, tal com assenyala el professor Antoni Martí Monterde a Stefan Zweig i els suïcidis d'Europa–, Roth va convertir en novel·la la defensa d'un món que, efectivament, s'havia perdut i que ell creia superior a la funesta desintegració nacional de l'antic estat multiètnic i les lluites ideològiques que derivarien en els totalitarismes europeus d'entreguerres. Un món xacrós i gens idíl·lic, però tolerant i paternal, sota la protecció benèvola de Sa Apostòlica Majestat Imperial i Reial, que l'escriptor contraposava als fantasmes del món modern que va conèixer com a periodista abans de morir a París, abatut i alcoholitzat l'any 1939, poc abans que la seva família fos exterminada. Una doble corona que va ser tan fàcil fer esclatar com convertir en kitch de la indústria de la nostàlgia. Les tres generacions de la família Trotta representen l'auge i destrucció d'aquest somni imperial.
La marxa Radetzky comença justament amb el tinent Joseph Trotta salvant la vida de l'Emperador a Solferino, la sagnant batalla que se saldaria amb la derrota austríaca i la creació de la Creu Roja per part d'Henri Dunant. El gest heroic convertirà l'humil Trotta, fill d'un soldat mutilat que fa de jardiner en un parc i net de pagesos eslovens analfabets, en un baró Trotta de Sipolije quen aviat descobrirà la seva gesta magnificada i ple de mentides als llibres escolars del seu fill.
Joseph Roth (dreta) amb la seva dona Friedl (al mig), durant una passejada a cavall
El pes de l'heroi de Solferino
Però, malgrat haver lluitat com un autèntic "cavaller de la veritat" contra aquella fake news i haver impedit que el seu fill Franz fes la carrera militar, el record de l'avi marcarà la tercera generació. El seu net Carl Joseph serà un noi sense ambició marcat per "l'heroi de Solferino" i una certa tendència a posar-se en problemes i embolics. La melodia d'Strauss l'acompanyarà al llarg de les seves peripècies a Moràvia o la frontera russa, de la banda militar a la gramola del bordell.
Al costat de la música, l'altra presència imprescindible serà la de l'Emperador, que veiem passar de jove a vell, com a metàfora del seu propi imperi, que mica en mica anirà cap al col·lapse. Un final que el net Trotta tindrà temps de preveure, mentre provoca una qüestió d'honor amb el jueu assimilat Dr. Demant, és testimoni dels moviments nacionalistes al cor de l'Imperi i el contraban a les seves fronteres i és salvat dels deutes i les responsabilitats pel cognom i el mateix monarca, mentre el seu gloriós imperi s'aboca a la Gran Guerra.