Hi ha paraules del nostre llenguatge quotidià que fem servir com a noms comuns però que, en realitat, provenen de noms de marques comercials. Ho sabies? Això passa quan un producte d’una marca es fa tan conegut, que l’acabem adoptant com a terme general per designar aquell producte (i, de vegades, també altres productes iguals però d’una altra marca).
És a dir, gramaticalment parlant, passem de tenir un nom propi (la marca) a un nom comú (el terme general resultant), procés que es coneix com a derivació impròpia o transcategorització. Es tracta d’una forma més de creació de mots, sorgida de la necessitat de trobar maneres de designar els nous conceptes que van apareixent. Alguns d’aquests mots ja s’han incorporat en el diccionari normatiu (el DIEC) o en altres diccionaris, d’altres no trigaran a fer-ho, i d’altres potser no ho faran mai. Tot dependrà de l’ús que se’n faci, de la seva persistència en el temps, d’on apareguin documentats, de qüestions legals de la marca, etc.
Vegem-ne uns quants exemples, segur que n'hi ha que et sorprendran!
- una aspirina (de la marca Aspirina)
- un jacuzzi (de la marca Jacuzzi)
- el porexpan (de la marca Porexpan)
- el rímel (de la marca Rimmel)
- el tefló (de la marca Teflon)
- unes vambes (de la marca Wamba)
- una vespa (de la marca Vespa)
- unes xiruques (de la marca Chiruca)
Com pots veure, la nova paraula s'adapta a l'ortografia catalana (en funció de com la pronunciem) i, a més, perd la majúscula inicial del nom de la marca, adopta un gènere (masculí o femení) i fa plural, si cal, com qualsevol altre nom comú.
A continuació et presentem deu frases farcides d’aquests termes, a veure si els identifiques i els saps escriure bé.
Posa’t a prova!