València, 1551. L’escriptor Pere Antoni Beuter explicava, per primer cop, la llegenda de les “quatre barres de sang”. Aquella llegenda, que girava sobre les figures del comte Guifré I de Barcelona i el rei Carles II de França (i els cèlebres dits xops de sang), i que, a partir de Beuter, adquiriria una categoria dogmàtica, seria, definitivament, desacreditada durant el segle XIX. El comte Guifré no va morir combatent els vikings que amenaçaven París. Ni el rei Carles el va obsequiar amb un senyal heràldic. Però, en canvi, sí que és cert és que, en temps de Guifré, els vikings van trasbalsar la quotidianitat catalana. L’any 859, quan Guifré era, encara, un jove sense cap responsabilitat de govern, els capitans vikings Bjorn Jansida i Hastein Ragnarsson (fills del mític Ragnar Lodbrok), van arrasar els comtats de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló.
Detall d'una expedició vikinga. Tapís de Bayeaux (segle XI) / Font: Musée de Bayeaux
Qui eren els vikings?
Els vikings no eren un grup nacional. El terme viking en les llengües escandinaves, feia referència a l'activitat marinera. Durant la centúria del 700 el nord d'Europa va conèixer una explosió demogràfica sense precedents, que va arraconar els sectors de població més humils a les terres agrícolament menys productives. Aquella societat, per necessitats òbvies, acabaria abocada a la mar; i adaptaria els seus recursos per a la navegació d’altura (a mar obert). La seva història relata un viatge que va de la primitiva activitat agroramadera, cap a la pesca, i culmina amb el comerç marítim. En aquest punt, no sabem si els seus clients van tenir problemes per pagar. Però el que sí que sabem és que la seva rudimentària activitat mercantil va evolucionar cap a un sofisticat sistema de pillatge i de saqueig amb uns rendiments molt superiors als del comerç.
Qui eren Bjorn Jansida i Hastein Ragnarsson?
Segons les cròniques de l’època, Bjorn i Hastein eren fills del mític Ragnar Lodbrok, considerat el pare i el pioner de l’expansió vikinga. En temps de Ragnar els vikings van posar els peus al nord-est d’Anglaterra (Northumbria) i al nord-oest de França (Normandia). En aquest sentit, resulta molt curiós comprovar que la bandera del vell regne viking de Northumbria (867-954), guarda una sorprenent similitud amb la senyera quadribarrada. I aquesta dada resulta, encara, més enigmàtica quan sabem que aquell domini viking es va crear posteriorment a la “visita” de Bjorn, Hastein, i els seus “amables” acompanyants a les costes catalanes. En qualsevol cas, la presència de Bjorn i Hastein en la creació d’aquell regne -i de la seva bandera- no està documentada. Però sí que ho està la dels seus germanastres Halfdan, Ivar i Ubbe Ragnarsson.
Mapa de l'expansió vikinga / Font: Wikimedia Commons
L’expedició de Bjorn Jansida
Les mateixes cròniques de l’època relaten que, durant la primavera del 858, els capitans Bjorn Jansida (el seu patrònim, en la llengua escandinava d’aquell grup significava “costelles de ferro”) i Hastein Ragnarsson van partir de la Normandia vikinga en direcció a la península Ibèrica dirigint un estol de seixanta-dos drakers (naus vikingues). Està perfectament documentat que, durant l’estiu i la tardor del 858, van saquejar les cristianes Compostel·la i Porto, i les musulmanes Lisboa, Algesires, Nador, Oriola i Mallorca. Aquella operació es va interrompre amb l’arribada de l’hivern del 858-859, que els vikings van passar acampats a la Camarga (Llenguadoc), sense que absolutament ningú gosés preguntar-los si tenien previst passar-hi poc o molt temps. En aquell moment, aquell territori formava part de la Marca carolíngia de Gotia.
Els vikings saquegen els comtats catalans
Amb l’arribada de la primavera del 859, el drac viking es va despertar de la seva letargia hivernal i es va llançar, de nou, a la mar. Durant la primavera i l’estiu del 859, els vikings de Bjorn i Hastein van arrasar Narbona, Agda, Elna, Empúries i el que quedava de Tarragona (que l’any 714 -durant la invasió àrab- havia estat pràcticament abandonada). Les mateixes cròniques relaten que es van plantar davant de les muralles de Barcelona, però hi van veure un grau de dificultat -i un risc de patir importants baixes- i ho van deixar córrer. No obstant això, van devastar el Vallès, saquejant masos i monestirs i assassinant tots els qui no van tenir temps d’ocultar-se. També, les cròniques relaten que després del saqueig d’Empúries es va dirigir a l’interior i van devastar Banyoles i els seus voltants.
Senyal heràldic de Northumbria / Font: British County Flags
Qui governava la Catalunya de l’època?
Durant el saqueig viking del 858-859, la Marca carolingia de Gòtia (el territori dels actuals Llenguadoc i meitat nord de Catalunya) estava governada per un funcionari carolingi anomenat Humfrid, molt probablement d’origen bavarès, que havia arribat a Barcelona precedit d’una funesta fama de traïdor. Una fama que, ell mateix confirmaria quatre anys després de l’expedició vikinga a Catalunya (863), quan aprofitant una nova incursió escandinava per terres occitanes, es va proclamar rei independent de Tolosa. Aquella proclama no va transcendir; en bona part perquè les oligarquies indígenes de la Marca de Gòtia van provocar la seva precipitada fugida i la seva anticipada mort. Seria succeït per un altre funcionari foraster. Però el 878, quan les cendres dels atacs vikings encara fumaven, Guifré es convertiria en el primer comte de la casa Bel·lònida.