Tal dia com avui de l’any 1941, fa 81 anys, al monestir de Poblet (Conca de Barberà); moria el diplomàtic, aventurer, antropòleg, historiador, escriptor i filantrop Eduard Toda i Güell (Reus, 1855); que en el decurs de la seva vida havia portat a terme diversos viatges a la Mediterrània oriental i al Pròxim Orient (en aquell moment sota el domini de l’Imperi otomà) seguint les passes de Domènec Badia (Alí Bei); l’explorador, espia i aventurer català que, a cavall dels segles XVIII i XIX havia estat el primer europeu modern que havia cartografiat aquella regió. Com a resultat d’aquells viatges (1884-1886), Toda es convertiria en un dels pioners de l’egiptologia.
Poc després (1887) va viatjar a l’illa de Sardenya; i va redescobrir i divulgar la pervivència d’una comunitat lingüística i cultural catalanoparlant a la ciutat de l’Alguer. El coneixement de l’existència d’aquesta comunitat s’havia esvaït, progressivament, després de la desfeta de 1714; que, entre altres coses, havia significat la fi de la llarga relació històrica i cultural entre Sardenya i Catalunya. El “redescobriment” de la catalanitat de l’Alguer va causar un fortíssim impacte en la societat catalana de finals del segle XIX; i a partir de la divulgació de Toda, es va generar un gran interès pel coneixement de la història i de la cultura de l’Alguer.
Toda va ser, també, el filantrop que va finançar l’inici de les obres de recuperació del monestir de Poblet. Aquell cenobi cistercenc havia estat abandonat tot seguit a la Llei de Desamortització (1835) decretada pels primers governs liberals espanyols. I a finals del segle XIX el que havia estat el panteó dels reis de la corona catalano-aragonesa era un munt de runes. Toda va invertir una gran quantitat de diners del seu patrimoni personal en els primers treballs de recuperació i reconstrucció; i va portar a terme una gran quantitat de gestions amb els governs de la Mancomunitat (1914-1923) i de la Generalitat republicana (1931-1939); per completar els treballs.