Terranova, 10 de maig de 1534. El navegant bretó Jacques Cartier, capità de l’esquadra formada per les naus Grand Hermine, Petite Hermine i Emerillon, desembarcava a l’extrem est de l’illa. Cartier i els 110 tripulants de l’expedició estaven convençuts que eren els primers europeus que posaven els peus en aquelles terres. Tot i que Joan Cabot ho havia fet trenta-set anys abans (24 de juny de 1497). I, encara més, la capitana vikinga Freydis Eiriksdottir ho havia fet cinc segles abans (al voltant de l’any 1000).

Però aviat la seva il·lusió es va dissipar. En circumval·lar Terranova, Cartier i els seus homes van trobar una dotzena de petites factories basques, formades per pescadors dedicats a la producció derivada de la pesca de la balena. Modernament, alguns estudis afirmarien que els bascos sovintejaven les costes de Terranova des del 1375. Cent disset anys abans que el primer viatge colombí. És cert això? I si ho és, eren conscients que havien arribat a un nou continent? I si ho eren, per què no ho van fer saber al món?

Mapa de la costa oest de Terranova. El detall ens mostra un galiot balener, una txalupa, i un grup de pescadors bascos. Font EITB Euskal Irratia Telebista (1)

Mapa de la costa oest de Terranova. El detall ens mostra un galiot balener, una txalupa i un grup de pescadors bascos / Font: Euskal Irratia Telebista

Els baleners bascos

La pesca de la balena es va convertir en una activitat molt lucrativa a partir del segle XIV. I els pescadors bascos —els arrantzaleak— es van especialitzar en aquesta activitat. Primer es van endinsar en les tenebroses aigües dels mars Cantàbric i Cèltic (el quadrant marítim entre la península Ibèrica i les illes Britàniques), que en aquella època pràcticament no eren transitades. En aquest punt és important destacar que el trànsit naval a l’Atlàntic europeu era de cabotatge (resseguint la línia de la costa), pel temor que inspiraven aquelles ignotes aigües. Per tant, la iniciativa basca tenia una gran importància. Eren els primers navegants que es llançaven a mar obert. Ni els vikings ho havien fet.  

Per què balenes?

A principis del segle XIV, la balena va ser considerada “el porc de la mar”. Se n’aprofitava tot. La carn era trossejada i fumada per conservar-la i era destinada al consum humà, bàsicament de les classes humils de l’Europa atlàntica. El greix era desfet i convertit en oli, que s’utilitzava com a combustible per a il·luminar, és a dir, com a substitutiu de la cera, que era especialment escassa i cara a l’Europa atlàntica. Els ossos eren manipulats i transformats en petits mobles que tenien un mercat molt ampli. I les barbes serien introduïdes en la confecció de vestuari femení de luxe arreu d’Europa, com a varetes dels cossets o de les faldilles.

Reconstrucció d'un balener. Font Albaola Itsas Kultur Faktoria

Reconstrucció d'un balener / Font: Albaola Itsas Kultur Faktoria

Les confraries basques

A partir de la “conquesta de la mar”, que és com els bascos coneixen el salt de la pesca costanera a la d’altura —i que els portaria a l’altra banda de l’Atlàntic—, les confraries basques coneixerien una revolució inèdita. El gran benefici econòmic era molt llaminer. Però comportava grans riscos, i tenia una elevadíssima sinistralitat. Els accidents i les morts eren freqüents. I a principis del segle XVI les confraries basques van crear un sistema de cotitzacions amb l’objectiu de pagar prestacions a pescadors invàlids i a vídues i orfes. Aquesta força econòmica i aquest compromís social explica, també, el perquè Cartier va trobar més de 1.000 bascos traginant balenes a Terranova.

Thomas Jefferson: “Els bascos ho van començar”

Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units (1801-1809), va proclamar: “Els bascos ho van començar”, quan es va referir al procés d’industrialització de la jove república americana. Aquella cita era una clara referència a l’aparell balener basc dels segles XVI i XVII: un mínim de quinze establiments (els que han estat localitzats i identificats) dedicats a trossejar els grans cetacis i a convertir el seu greix en oli. Algunes investigacions arqueològiques actuals, com les de la professora Selma Barkham Huxley, estimen que en l’etapa de plenitud d’aquella activitat (entre 1550 i 1650) a Terranova hi podia haver una població de 10.000 pescadors temporers bascos.

Reconstrucció d'una txalupa. Font Albaola Itsas Kultur Faktoria

Reconstrucció d'una txalupa / Font: Albaola Itsas Kultur Faktoria

Els testimonis de la presència basca

El mateix Cartier va anotar en el seu quadern de bitàcola que els indígenes de Terranova utilitzaven una fórmula de salutació clarament basca. A la pregunta “Com estàs?” responien: “Apezak hobeto” ('els capellans estan millor'), que era tradicional en el món basc medieval. I els mapes de Terranova cartografiats a principis del segle XVII assenyalen l’existència de les velles factories de Port-aux-Basques i de Port-au-Choix i d'Ingonachoix (que, segons els lingüistes, són una deformació, respectivament, de portutxoa ('port petit') i de aingura txarra ('indret de mal ancoratge'). Factories que tenien una història que remuntava al segle anterior (segle XVI).

Mapa de Terranova i Acadia (segle XVII). Font Bibliothèque Nationale de France

Mapa de Terranova i Acadia (segle XVII) / Font: Bibliothèque Nationale de France

Van arribar a Amèrica abans que Colom?

Però, fins a l’actualitat, no s’ha trobat cap testimoni documental o arqueològic que certifiqui que aquells arrantzaleak es van anticipar a Colom o a Cabot. A la ciutat de Red Bay (al marge esquerre del canal de Sant Llorenç) s’han descobert tres galions baleners bascos i quatre petites txalupak que daten de principis del segle XVI. De moment, no han aparegut altres testimonis cronològicament anteriors. Però, en canvi, amb independència del que pugui aparèixer a partir d’ara, el que sí que es pot certificar és que aquells arrantzaleak van tenir un paper decisiu en la colonització europea d'Amèrica del Nord i, també, en l’enlairament econòmic del seu propi país, Euskal Herria.

 

Imatge principal: Mapa de l'Atlàntic Nord (segle XVI) / Font: Eusko Ikaskuntza

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat