Fa anys el manga era un gènere bàsicament masculí. Eren homes, generalment adolescents, els grans aficionats al gènere, els que col·leccionaven àlbums i els que anaven als primers Salons del Manga. En els darrers anys la situació ha canviat notablement, potser per l'impacte del manga que es passa a la televisió. Cada cop hi ha més dones que segueixen el manga, i això s'ha fet visible enguany al Manga Barcelona, on hi ha moltes dones soles, grups de dones, grups mixtos i fins i tot nombroses dones entre els expositors. El manga es va tornant femení, pel que fa al seu públic.
En el món del manga s'hi troben cada cop més materials destinats a un públic femení: des de fanzines pensats per a dones fins a disfresses o materials de merchandising per a un públic femení. De fet, fins i tot apareixen nous protagonistes femenins, que trenquen estereotips, com la Nausicaä de Hayao Miyazaki o la Nico Robin de One Piece, de Eiichiro Oda.
Ara bé, el manga continua essent, molt majoritàriament sexista. Hi predominen les dones dèbils, que han de ser salvades pels superherois. En els gèneres més eròtics, com el hentai, la dona està completament sotmesa a l'home. Els personatges femenins de manga sovint són dones hipersexualitzades amb poca roba. De fet, hi ha moltes sèries famoses que tenen com a principal reclam la sexualització de la dona (i de vegades, fins i tot, de les nenes). El cosplay, la disfressa de personatges de manga, passa sovint per l'erotisme.
El problema del masclisme al món del manga també existeix a casa nostra. Al Manga Barcelona hi ha diversos cartells en què es recorda que no es pot tocar a qui fa cosplay sense la seva aprovació, recorden que "Cosplay no és consentiment" i apunten que no es tolerarà cap tipus d'assetjament. Que sigui necessari penjar aquests cartells és realment preocupant.
Foto de portada: La model catalana Judit Benavente disfressadade Chichi de Bola de Drac