Des de l'any 1887, la família Alsius de Banyoles ha custodiat un dels fòssils humans més importants d'Europa que encara avui atreu estudis científics internacionals per tal de determinar l'espècie d'homínid la qual pertany, ja que ha estat datada de fa entre 40.000 i 80.000 anys. La coneguda com a Mandíbula de Banyoles, que va ser descoberta en una pedrera banyolina, concretament al Pla de la Formiga, s'ha mantingut en mans de la família de Pere Alsius, el farmacèutic que la va extreure de la pedra de travertí on la va trobar el picapedrer Llorenç Roura. Ara, la família ha decidit cedir el fòssil "a la ciutat de Banyoles", un gest que l'alcalde de la localitat, Miquel Noguer, ha qualificat "D'acte històric", tot destacant que "ara era el moment", un cop enllestides les obres del museu i reforçades les mesures de seguretat.
"La peça estrella" del nou Museu Arqueològic Comarcal
Fins ara, al Museu Arqueològic, només es podia veure una reproducció en guix de la mandíbula de Banyoles. Però quan l'equipament reobri les portes, "abans de Nadal", segons ha avançat l'alcalde, el públic ja hi trobarà l'original. Considerada un dels fòssils humans més rellevants de la península Ibèrica, la mandíbula es mostrarà per primera vegada al públic gràcies a la remodelació del museu i la millora de les mesures de seguretat, que han fet que la família hagi decidit cedir-la al consistori. Segons el regidor de Cultura, Miquel Cuenca, la mandíbula serà "la peça estrella" del museu, una mena de "la Mona Lisa del Louvre", però amb un "important valor científic". Un dels representants de la família Alsius a l'acte de donació, Esteve Alsius, ha confirmat que havien rebut "diversos intents" perquè la Mandíbula perquè "no quedés arraconada a un extrem d'Espanya", però ha especificat que la voluntat del seu pare i de les generacions anteriors era la que s'exposés a Banyoles.
Els estudis continuen
El fòssil segueix sent objecte d'estudi per tal de determinar si pertany a un individu neandertal, tal com es va assegurar en un primer moment, o a una dona sàpiens, com apunten estudis recents. Rosa Alsius, una altra integrant de la família banyolina que l'ha custodiat fins ara, ha explicat que, "actualment, l'Institut d'Antropologia Evolutiva Max Plank d'Alemanya està fent un estudi d'una de les dents per seqüenciar l'ADN". L'anàlisi de l'ADN podria revelar si es tracta d'un sàpiens, un neandertal o fins i tot un híbrid. La major part d'antropòlegs coincideixen en el fet que la mandíbula pertanyia a una dona d'uns 40 o 50 anys, amb un accentuat desgast dentari produït per una alimentació rica en peix sec o bé perquè mastegava contínuament pells d'animals per tal d'adobar-les.