Gonzalo Suárez (Oviedo, 1934), autor de pel·lícules com Remando al viento o El detective y la muerte, rebrà el Goya d’Honor 2026 en reconeixement de tota la seva trajectòria professional. El guardó li serà lliurat durant la gala dels Premis Goya, que se celebrarà a Barcelona. La decisió de l’Acadèmia del Cinema reconeix la singularitat d’una carrera que va començar precisament a la capital catalana i que ha sabut explorar tots els gèneres cinematogràfics amb una mirada lliure, imaginativa i absolutament personal. "Una filmografia sorprenent, que ha contribuït a convertir-lo en una figura clau de la cultura espanyola dels darrers seixanta anys", ha destacat la institució aquest dimarts.
La decisió de l’Acadèmia del Cinema reconeix la singularitat d’una carrera que va començar precisament a la capital catalana i que ha sabut explorar tots els gèneres cinematogràfics amb una mirada lliure, imaginativa i absolutament personal
La imaginació com a eina de creació
Director, guionista, productor, novel·lista, periodista esportiu (signava les seves cròniques sota el pseudònim de Martín Girard) i actor, Suárez ha estat sempre fidel a una màxima: la imaginació com a eina de creació per damunt de la realitat i de les convencions narratives. Ara fa 91 anys, i malgrat que fa temps que no roda, es mostra agraït pel reconeixement: "Em fa molta il·lusió perquè abasta tota la meva obra, però enyoro que no m’agafi fent cinema. M’agradaria tornar a cridar 'acció' i 'tallin', perquè el cinema és acció". El 1989 ja va guanyar el Goya a la millor direcció per Remando al viento, una cinta que també va obtenir el premi al millor guió original i que va consolidar la seva veu al marge de modes i etiquetes. En el seu extens currículum cinematogràfic destaquen títols com Mi nombre es sombra, Oviedo Express i La reina anónima, entre molts altres. Al llarg de la seva carrera ha dirigit algunes de les grans figures del cinema espanyol i internacional: Charo López, Francisco Rabal, José Sacristán, Fernando Rey, Carmen Maura, Aitana Sánchez-Gijón, Maribel Verdú, Javier Bardem, Victoria Abril, Maria de Medeiros, Hugh Grant o Donald Pleasence. "Amb tots m’he entès bé, i això que m’he entossudit sempre a aconseguir el que volia", afirma.
Gonzalo Suárez ha sabut fer de la seva carrera un espai de llibertat i creació permanent, fidel a si mateix i allunyat de les inèrcies industrials
Actualment centrat en l’escriptura, Suárez acaba de publicar la novel·la El caso de las cabezas cortadas i ha reeditat La suela de mis zapatos, una recopilació de les seves cròniques i reportatges com a precursor del nou periodisme. “L’aventura de no saber on vas et pot portar justament allà on no volies anar, però també on calia”, reflexiona amb ironia. Amb una carrera reconeguda amb el Premi Nacional de Cinematografia (1991), la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts i el Premi Luis Buñuel. Gonzalo Suárez també ha estat nomenat Cavaller de les Arts i les Lletres de França i Cavaller de l’Orde d’Alfons X el Savi, essent el primer director de cinema a rebre aquesta distinció. “El cinema ara és més a les mans de les plataformes que no pas dels productors d’abans, com l'Emiliano Piedra, a qui tant enyoro”, diu el cineasta, que ha sabut fer de la seva carrera un espai de llibertat i creació permanent, fidel a si mateix i allunyat de les inèrcies industrials. Ara, l’Acadèmia li torna la mirada amb un homenatge més que merescut.